La meva idea era fer la Brujas-francoespañola i la seva la Ravier, totes dues al Tozal del Mallo.
Com a mi qualsevol cosa em va bé menys si tinc una cosa entre cella i cella, l'acabo convencent per fer la Brujas.
Realment ha estat un viot de 435 mts de 6b+ (quintomas obligat).
Ens llevem a les 5 del mati a Torla i agafem el bus fins a la Pradera d'Ordesa i recolem fins a la Casita de Chocolate i despres d'una plàcida caminada d'una horeta i mitja (ens l'esperavem molt més dura) ens presentem al peu del Tozal que una estona abans ja havia fer acte de presència davant nostre.
Amb nosaltres pugen dues cordades més però van a la Ravier. Tres cordades en tot el Tozal! Que esta passant amb l'escalada clàssica?
Deambulem una mica pel peu del Tozal, ens havien dit que era un xic perdedor i que anessim al lloro a on ens posavem, però la ressenya és clara i no dubtem massa.
Una via classica equipada amb pitons i falques de fusta amb un pati impressionant sobre la vall d'Ordesa.
Escalada exigent (diedre, fisura i algun sostret) amb bona roca i equipament un xic deteriorat pel pas del temps peró que es pot protegir en escreix.
Nosaltres vam fer servir quinze cintes exprés, joc de Camalot, joc d'Aliens i cintes llargues.
Anar al lloro amb el recorregut de la via ja que si et surts la roca cambia i es torna bastant trencada e inestable.
Una via del tot recomenable, exigent i que no et deixa indiferent.
Per l'escalada, per la història de la via i sobretot per l'entorn.
En definitiva un 10. Això si, anar-hi sobradet de grau.
2 comentaris:
Venga, venga... No os las deis de que hemos hecho esto... y lo otro... que en la vía de al lado venía un edor como a caquita...
Ja,ja,ja.
Un saludo de los de Iruña!!!
Buah! no esperava menys de vosaltres...
una abraçada nois!
Publica un comentari a l'entrada