diumenge, 18 de setembre de 2011

Pany-Ferrera Electric Ladyland 300mt 7a+/A1 (V+obl.)


Aquest dissabte després d'una nit de festa pel MMVV'11 ens n'anem cap a Sta. Cecilia, en Soepe i jo em quedat amb en Carles que ve directament de Banyoles per anar a fer l'Electric Ladyland.

 Ressenya

Fa bastanta calor i el sol no hi deixarà de tocar fins al voltants de les 2, no hi ha pressa.
Fem l'aproximació amb una xafogor impressionant i arribem a peu de via, no hi ha ningú, solament una cordada a la Easy i una altra a la Gesam, preparem les coses.
Comença en Soepe, li toca fer tota la Pany-Ferrera que segueix una canal plena de vegetació, bastant bruta i polsosa, sort que s'escala per la placa i en el diedre t'hi possen ben poquet.
El segon llarg potser és el millor comença amb una xemeneia i llavors vas cap a la placa, els passos estan protegits amb parabolts però la resta te l'has d'anar equipant.
Nosaltres portem el joc d'aliens, el joc de Camalots fins al 4 i el joc de tascons.
Arribem a Plaça catalunya i llavors em toquen a mi els tres primers llargs de l'Electric Ladyland.
 Els dos primers de diedre continuat amb trossos molt bruts i una arribada a reunió bastant fineta, comença bastant ben equipada però com més amunt pujo només trobo claus en bastant mal estat però es protegeix bé.

 Primer llarg de l'Electric Ladyland

El segon segueix la tendència, solament una secció arribant a reunió de 6b molt fina de peus que soluciono amb A0.
El tercer és el llarg de sostre de 7a+, no porto estreps, però es passa bé amb algun A1 dels Aliens. La reunió és molt incòmode i com fem canvi de cap de cordada i passo molta estona, al final em fa mal tot.
Aqui li toca a en Carles, ara ve el llarg de la bavaresa, comença amb una secció de 7b/Ae de flanqueig cap a la dreta per agafar la bavaresa, una laja molt fina que sembla que hagi de baixar en qualsevol moment, no és dificil, però s'ha d'anar amb cura de que no es trenqui ja que hi ha alguna secció bastant descomposta. Despres flanqueges a l'esquerra 6c/A0 per anar a buscar la R, sobretot no seguir la fissura fins una altra reunió que hi ha més amunt.

En Carles a la bavaresa

 En Nacho a la Bavaresa

El penúltim llarg és una placa molt vertical, ben equipada, al principi la roca no et dona molta seguretat pero va sortint 6a.
I l'ultim un flanqueig ca a l'esquerra de III i una canal.

 En Soepe al penúltim llarg

A més del material que vàrem dur, recomano portar alguna xapa recuperable i cordinillo ja que hi ha algun clau en mal estat i caps de burí on hi vam escanyar els fissurers.

En definitiva una bona via, llàstima que estigui tan bruta, on vibres en els diedres els trossos desaquipats, on el llarg de xemeneia de la Pany-Ferrera, la Bavaresa de l'Electric Ladyland i la verticalitat et deixen un bon gust de boca.


diumenge, 28 d’agost de 2011

Serie Limitée a la Parei le Duc (Verdon)

Ja de tornada cap a casa el divendres 26 d'Agost, en Soepe en Carles i en Xicu decidim anar al Verdon a fer alguna tapia amb cara i ulls.
L'Aleix ens havia recomenat la Paroi le Duc per ser hombra gairebé tot el dia, i per ser una de les poques pareds on es podia escalar xorreres.
L'Aleix uns dies hi havia fet l'Alix.
Sense voler anem fins el Coloir Samson i allà ens trobem la Parei le Duc i en veure-la no ens en varem poder estar i l'endemà al mati cap allà.

Paroi le Duc

Decidim fer la Serie Limitee de 270 mts 7a(6b obl.) i totalment equipada.

La ressenya

Per accedir al peu de via has de creuar una tirolina i despres seguir una serie de cordes fixes fins a peu de via.

En Soepe creuant la tirolina

Al peu de via hi ha marcada una fletxa amb les lletres SL.
La via comença per dos llargs de placa de 6b i 6b+ a la dreta d'un immens diedre per anar-lo a buscar amb dos llargs de 6a+ i llavors posar-te a l'esperó per arribar al cim amb quatre llargs de 6c, 6c, 7a i 6b+.

En Carles al llarg de 7a

El descens es fa per una serie de rapels a l'altre banda de la canal de la dreta sota d'un gran arbre.

Una via molt guapa amb molt bona roca, atlética, obligada i molt variada amb trossos de placa, diedre, xorrera i desplom.

Ideal per l'estiu, nosaltres varem estar tot el dia amb pantaló llarg i polar mentre la gent s'estava banyant a les Gorges du Verdon

Tour de Geméaux al Mount Aiguille (Vercors)

El passat dimarts 23 d'Agost, per descansar de la dura escalada a Céüse, en Carles, en Morales, en Soepe i en Xicu, decidim anar a fer una via al Mount Aiguille.

El Mount Aiguille des del coll

Després de fer una agradable aproximació de aprox. 1 hora i mitja enmig d'una immensa fageda arribem al col d'Aupet.
En principi voliem fer la 500éme de 200mts 6c (6b obl.) d'autoprotecció a la cara Nord-Est, però després de fer el primer llarg de 6a i veient el segon amb roca dolenta i guiant-nos per la guia de Vercors on deia roca bona i que hi havia reunions rapel.lables i per allà feia temps no hi passava ningú i hi hauriem de deixar bona part del nostre material decidim fer un canvi de via.

En Carles al primer llarg de la 500éme

Necessitavem alguna via ràpida ja que haviem perdut molt de temps a l'altre via i per això varem la Tour des Gémeaux segons la guia 150mts 6a (V+(A0)) on hi deia classica, semi-equipada amb roca una mica polida.

La ressenya

El veritat és que la via és molt bona, segueix tot una serie de diedres amb molt bona presa només tallada per una panxa de 6a amb bon canto que es pot fer en A0, pel nostre gust fins i tot massa equipada ja que en tot moment tens fissura per autoprotegir-te.
La roca molt bona i adherent.

Els diedres de la Tour des Gémeaux

Si segueixes la ressenya de la guia quan acabes la via estas en mig de la part, nosaltres varem fer uns 100 metres més dels que hi posa a la guia seguint unes canals i amb algun llarg de 4+ bastant aeri, trossos a l'ensamble i trossos assegurats.

El descens es fa seguint una canal molt polida on s'ha d'anar amb compte de no relliscar i amb 2 ràpels fins al peu de via.

Via molt recomanable per la seva poca dificultat, disfrutona i per un entorn privilegiat.



dilluns, 30 d’agost de 2010

Midi d'Ossau

Aquesta setmana passada l'Anna, en Rovi i un servidor vam marxar rumb a Midi d'Ossau amb la mala noticia de l'accident del company Grau, per culpa d'una caiguda d'una roca al mateix Midi, i que s'havia d'unir a nosaltres el dimecres.
Donar anims des d'aqui per una ràpida recuperació al company.
Marxem el dilluns 23 al migdia cap al coll de Portalet i després de mejar una pizza a Biescas fem nit al Parking.

Dimarts 24.

Ens llevem i el temps no acompanya, està tot emboirat, però aprofiem per fer l'aproximació al refugi de Pombie amb la fresqueta.

El midi envoltat per la boira

Tenim sort i el vivac gran està lliure però montem la tenda per deixar-hi el material i el menjar.
El dia no s'aixeca i com no podem catar la roca localitzem els peus de via per l'endemà.

Dimecres 25.

Ens llevem a les 6 i despres d'esmorzar anem cap a la paret, avui farem la Jolly 6a+ (V+ obl) a l'Agulla Jean Santé i si anem bé de temps farem Super Jolly.
Ens ho juguem a les palletes i comença en Rovi amb dos llargs de flanqueig i un de bastant perdedor.
Mentrestant un servidor va a buscar els gats que s'havien quedat al vivac, el que no té cap a de tenir cames.
Segueix l'Anna amb dos llargs bastant interessants de diedre i finalment a mi em toca el llarg de 6a+ que quan me n'adono ja he colocat tos els friends, fins i tot el 4, i encara em queda un bon tros, pujo un xic i trobo un clau, un altre mica i un altre, uff! salvat. Un llarg molt guapo però psicològicament dur.

Jo a la sortida del l'ultim llarg

Estem a la linia de ràpels de la Surploms, toca decidir si seguim o no, són les tres i amb el ritme que portem passades les 12 arribem al refu, o sigui cap avall falta gent.
Un bany al llac, unes birres, sopar i dormir.

Dijous 26.

Ens tornem a llevar a les 6, avui toca la Directissime Sud 315m 6b+(V+ oblig.)
Avui em toca començar a mi, primer un llarg de diedre ajagut bastant fàcil amb algun passet.
El segon comença amb sostret que se supera per la dreta i llavors trobo un clau i una fissura pel friend del 4 per superar un sostre, però al aixecar-me sorpresa!! Tot està trencat, tot balla!
Mama! Por!
Toca desgrimpar el sostret, coloco i recupero friends per anar baixant, és més fàcil del que m'esperava. Arribo al clau miro a la dreta i veig dos pitons que em saluden, vaig cap allà i amb artificial surto de la placa i cap amunt!
Segueix en rovi amb un llarg de flanqueig i dos més de bastant guapos i llavors l'Anna amb el llarg de 6b+ de fissura de dits.

L'Anna al llarg de 6b+

Ara estem a les virettes, torna el dilema. Seguim o què? Son les quatre i ens queden 6 llargs més.
Baixem per les virettes i cap al vivac falta gent.
Estem bastant cansats, l'endemà decidim fer una via curta, La Mailly, per veure si definitavem
n'acabem alguna. Jeje!

Divendres 27.

Ens llevem i un cel amaneçador envaeix el midi.
Esmorzem, fem material i cauen unes gotetes.
Ens mirem i decidim desfer la paradeta i baixa a la furgo.
Quan ho tenim tot desparat i carregat a l'esquena, llavors el cel sobre.

El midi d'Ossau des del coll

Massa tard, ens despedim d'en Roberto i en Federico, dos nois brasilers que hem conegut, i cap a Rodellar a fer el friqui, que uns quants parabolts també venen bé despres de tant terreny d'aventura.

Roberto, Anna, Rovi, Federico i Xicu

dilluns, 7 de juny de 2010

En busca de l'unicorn-El Roget (Pedraforca)

Aquest dissabte amb en Rovi i en Grau ens hem acostat al Pedraforca, la primera intenció era fer una via al Roget i llavors seguir amunt per anar a fer-ne alguna a la cara Sud per estalviar-nos la patejada. Un cop allà la cosa ha anat bastant diferent.

El Roget

Jo tenia ganes de fer la Prima però ells ja l'havien feta, doncs decidim posar-nos a En busca de l'unicorn (220mts, 6b expo)

La Ressenya d'en Luichy

Una via amb un llarg de 6b d'offwidth i a més expo, de fet tots els offwidth si no hi ha xapes ho solen ser.
La palleta em fa començar a mi i dels dos primers llargs només es salva l'inici de via, una placa amb canaleres romes que vaig salvar per la seva dreta, després fàcil fins a R. El segon llarg res a dir.

Llavors li toquen a en Rovi els dos seguents, de diedre i fissura disfrutons, els millors de la via.

En Rovi al tercer llarg

I per acabar a en grau li toquen els dos darrers, una grimpada de IV i una rostollada per arribar al llarg de 6b.
Des de baix no sembla tan dificil, pero a mesura que va pujant sembla que les coses es compliquen.
Ara pujo, ara baixo, torno a pujar... que no puc colocar res,... al lloro que ho provo i al final pam a pam, centimetre a centimetre aconsegueix passar l'offwidth i posar-se en diedre per colocar un friend. "Salvat"
Llavors un sostre amb bona presa que supera, no sense problemes, amb artifo i cap amunt.
Pujo jo i encaro l'offwidth al revés que ell (mirant cap a Saldes) i passo bastant millor, amb una cama empotrada i l'altre en xemeneia(clar que anant de segon les coses es veuen diferents) i cap al sostre on quan estic sortint em patina un peu i en Xicu cap avall, sort que estava de l'únic parabolt del llarg.

En Grau entrant a l'offwidth

Quan som els tres a la reunió, mirem el rellotge i decidim anar cap avall, no sé el temps que hem estat per fer aquest llarg, però bastant.

En definitiva una via amb tres llargs de rostoll, dos d'interessants i un d'apretar de valent, fisica i psiquicament.

divendres, 23 d’abril de 2010

Secreta vida 7a (6a+ obl.) Roca Dreta de les Valls

La Setmana Santa passada vam fer una sortida multitudinària als Ports de Beseit, gent de tota mena (escaladors, caminadors, futbolerus) però el que tothom volia era una mica de tranquilitat i fer una mica d'esport.

El divendres ens llevem i decidim anar cap a les Moles del Don, en Carles, l'Albert i l'Aleix tenen ganes de fer la Sam Belluga 6c (V+ obl.) però primer volen escalfar la musculatura amb alguna de les vies de placa de la seva dreta, Anarcoma (6b). Com en Soepe i jo ja l'hem feta ens posem a Obsessió continua (6b+) i llavors farem Anarcoma i així els podem fer fotos en el diedraco de la Sam Belluga.

L'Aleix fent el rotpunk a la Sam Belluga

El dissabte l'Aleix, en Carles, en Soepe i jo anem a Roca Dreta de les Valls a per la Secreta Vida, dir que només d'acostar-te a la pared ja intueixes de que anirà la cosa.

Ressenya de Secreta Vida

Un primer llarg de 7a que li'n diuen 6a+ obligat que la veritat creiem que de 6c no baixa, amb passos obligats entre xapes i roca un xic cutrilla.
El segon llarg de 6a amb 3 spits que no els veus fins que els tens a la punta del nas i gaireebé sense poder protegir, bastant agònic.

Jo en el segon llarg de Secreta Vida

Llavors la cosa ja canvia, un tercer llarg amb un mur hiper mega vertical e inacable amb bona presa i que et deixa ben inflat tot i que la ressenya li donen 6a+ jo crec que 6b ben bo.
El penúltim llarg molt bonic amb passets aïllats però que es va fent i l'últim bastant trencat, on has de provar totes les preses fins trobar la menys inestable.

Vista de les Roques de Benet desde Roca Dreta de les Valls

En definita un viot com feia temps que no feia, molt exigent però que et deixa un molt bon gust de boca.

Passatgers del vent 170m. 7b (6a+ obl.)

El passat 13 de març aprofitant la festa d'inauguració del casal de Vilanova de Meià, uns quants de la Secció-vertical fem una sortida cap a Vilanova.

En Rovi i jo anem a fer la via Passatgers del vent a la Roca dels Arcs.

Feia temps que li tenia l'ull posat i no trobava company per fer-la.

Envoltats d'un paisatge enblanquinat de les nevades de la setmana, semblava que no estiguessim a la Roca del Arcs sinó en algun lloc inòspit del Pirineu, tot i que la temperatura no acompanyava al paisatge doncs hi vam estar la mar de bé.


Paisatge de Vilanova de Meià

Una via de placa totalment equipada amb bastanta bona presa però molta continuitat on la seva màxima dificultat està en superar el sostret de sortida de la feixa (7b) que esta equipat per fer en artificial i que un cop superat el sostre et trobes amb el millor llarg de la via.

I en la sortida del llarg seguent on un pas de bloc (6c) et fa tibar de valent per poder sortir de la reunió. On vaig improvitzar una escaleta per fer el pas doncs no hi havia maneres de quedar-me d'una minsa regleta.

Tot i que tota la via té les típiques panxetes que has d'anar superant i que et van inflant els avantbraços.

A la feixa ens hi vam trobar el niu d'un voltor a l'alçada de la reunió de la via "El somni de Quimfer".


El voltor



En Rovi a l'últim llarg

També dir que feia molt de temps que no es veia una Roca dels Arcs amb tantes cordades, digne de les seves millor èpoques.




dimarts, 24 de novembre de 2009

Yosemite- Les fotos

Us deixo un video amb les fotos de Yosemite

divendres, 20 de novembre de 2009

Pedraforca- Estimball 370m 6a/A1

El passat 31 de d'Octubre en Rovi i jo varem anar al Pedraforca a fer l'Estimball a la cara Sud del Pollegó Inferior.

Una via que combina fines plaques tot buscant fissures i diedres.


Una via entretinguda on en els llargs fàcils de placa hi han viatgets entre assegurances combinant foradets i infimes regletes amb l'adherència.


Els dificils amb artificial, alguns dels quals s'han de fer amb els estreps des de l'ultim graó (vaig probar-ne algun en lliure i semblava que fes patinatge sobre gel).
Els llargs de fissura i diedre disfrutons i d'autoprotecció on els catxarros entre de conya.
El material que trobes a la via són burils, spits i claus.


Nosaltres varem dur un joc complet de fissurers, un de camalots (0,3 al 3), estreps i un ganxo que no vàrem utilitzar.
L'horari va ser d'unes 7 hores.