Ens llevem a les 8 i despres d'esmorzar anem a Canazei a comprar teca i fem camí cap a Cortina.
El viatge és espectacular, Passo Pordoi i Passo Falzarego, per recrear-te tiran fotos.
Les torres de Sella i el pic Ciavazes desde passo Pordoi
Anem a Cortina a comprar una guia de la zona, la millor és en alemany, i cap a la Tofana falta gent.
Només de veure la pared ja ens entren ganes d'escalar i ja busquem un projecte per l'endemà (Constatini-Guedina al terzo espigolo - 480mts VI).
Quan tenim la via triada, el cel comença a tapar-se i en pocs moments ja cau la del pop amb calamarsada inclosa, haurem de buscar un pla B, perquè la pared estara molla.
Dijous 7 d'Agost. Cinque Torri.
Ens llevem a les 8 i ¡Sorpresa! la pared és aixuta, peró ja anem tard.
Esmorzem i fem camí cap a Cinque Torri. Ens equivoquem i pugem dues vegades el Passo Giau.
El segon cop ens parem i un paio ve cap a nosaltres i ens pregunta d'on sóm? Nosaltres ens mirem i ens diem com collons sap que sóm catralans? Coses de la vida.
Era en Cisco i despres apareix la Vinyet (molt bona gent) que no seria l'unica vegada que coincidiriem. Ells ens expliquen com anar-hi.
Fem benzina i quan anem cap allà la barrera està baixada, serà questió d'agafar el telecabina (13euros) i anar cap allà, que anem molt tard.
Cinque Torri
Un cop a Cinque torri ens decidim per la via Arminda a la cima grande oest (90 mts VI), comença en Rovi i empalma els dos primers llargs sense assegurances peró po t posar friends i així jo puc provar el llarg de VI que tinc ganes de tibar un xic.
Ressenya de la via Arminda
El pas de VI està amb parabolts i és de regletes fins a arribar a una laja. A partir d'aqui (III) fins d'alt.
Baixem rapelan i ens posem a fer esportiva.
Les vies super guapes, llargues de placa amb regletes i desplomades, tot i que al grau jo li afegiria un + o més.
Sector ideal pels dies tontos o de descans.
Divendres 8 d'Agost. ¡¡¡Tot i res!!!
Ens llevem a les 5 per fer la Constantini-Ghedina de la Tofana.
En Rovi surt de la furgo i en 5 minuts torna a entrar, està tapat i lluny està llampegant. 5 minuts més i ja pedrega, dormim fins les 8 i busquem un pla B (altra vegada), anem a Passo Giau i veurem que fem.
El cel està tapat peró decidim posar-nos a la via Dallago (250mts V) al monte Gusella.
El monte Gusella
L'aproximació es veu clarament desdel cotxe. Arribem a peu de via, avui començo jo.
La ressenya
Començo a escalar, un llarg de fisura-diedrillo net i arribo a R1, porto 20 mts i vaig per empalmar el segon llarg.
El pas de V està protegit amb un clau, el vei clar i m'hi posso.
Arribo al clau, xapo i comencen a caure gotes, espero i decideixo desgrimpar fins a R i repelar. En Rovi no ha pogut ni sortir.
Arribo a peu de via i uns eslovens repelen la via del costat. Torna a pedregar. Recollim i cap a la furgo.
Ens n'anem cap a les Tre cima de Lavaredo.
Arribem al llac Antorno i trobem una parella de catalans. En Candi i la Marta de la Plana de Vic.
Al cap de poc arriben en Cisco i la Vinyet i dinem junts. A mig dinar comença a ploure, cap a la furgo, fem petar la xerrada tota la tarda esperant uns colegues d'en Cisco, en Marc de Bcn i en Felipe de Madrid.
Felipe, Marc, Vinyet, Cisco, Xicu i Rovi
Quan arriben fem el sopar i sopem tots 6 dins la furgo que torna a ploure i pugem al parquing de les Tre Cima a clapar.
Segueix...
5 comentaris:
Que guapo tot això quina enveja, enhorabona per l'escalada.
osti tu!
sembla que el felipe i jo haguem fumat el mateix ( és el grau, és el grau)
vi
Ei, acabem de tornar de les Dolomites i nosaltres també vam haver de baixar de la Dallago pel mal temps :(
Espectacular el Nuvolau, oi?
Em podries dir de quina guia treieu les ressenyes? Estan molt millor que les que portàvem nosaltres!
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada