diumenge, 17 d’agost del 2008

Dolomiti (I)

Aquestes vacances en Rovi i jo hem anat a les Dolomites, jo ja hi havia estat un parell de vegades pero quasi no hi havia escalat i en Rovi s'estrenava.
Tot i haver-hi estat no et deixen de sorprendre't, és un paradís, i només per veure els paisatges ja val la pena el viatge.
Acabem d'arribar i ja tenim ganes de de tronar-hi.
Hem tingut bastanta sort amb el temps, tot i que ens ha plogut i pedregat i que algun dia no hem pogut fer el que ens haviem proposat hem hagut de tenir plans B que ens han sorprés gratament.

Dissabte 2 d'Agost. Banyoles-GAP
Sortim de Banyoles i fem camí fins passat GAP on parem a dormir.

Diumenge 3 d'Agost. GAP-Madonna de Campiglio
Donem una volta pel poble buscant la guia de ressenyes i només trobem una guia de fa bastants anys i no ens fa el pes.
Portem ressenyes d'Internet, pero s'ha d'anar de refu i aixó ens trenca els plans.


Dilluns 4 d'Agost- Madonna de Campiglio-Passo Sella.
Aqui comença l'espectacle, els paisatges brutals. Parets per passar-hi la resta de les nostres vides i ressenyes.
Dinem i anem a fer un xic d'esportiva en uns totxos que queden sota el Sassolungo per catar el grau i desenganxar la musculatura del viatge.
Bona roca i millors sensacions.
Sopar, la via ja la teniem clara i dormir.


Dimarts 5 d'Agost- 3a Torre de Sella-Vinatzer
Ens llevem a les 6 , esmorzar i a escalar.

Primera imatge del dia

Aproximació curta, peu de via clar pero no hi ha el clau que ens diu la guia.

Ressenya

Comencem a escalar, la ressenya no ens sembla ben exacta pero es deixa fer.
Anem pujant i quan arribem a la feixa, sorpresa! trobem una cordada que surt per la nostra dreta a uns 10 metres i estan fent la Vinatzer. Quina estem fent????
És igual, empalmem amb la Vinatzer, ara toca el llarg clau, en Rovi el treu en Ao i cap amunt.

En Rovi al tiro chiave


Un parell de llargs més amunt la resenya dibuixa un diedre de tercer, jo tiro pel recte i quan me n'adono estic sota un sortre amb 50 metres de tirada de corda un pas que com a minim és 6c, per sort un clau amb un malló. Passo la corda i cap avall.
Un grup de francessos ens trepitja els talons, fins hi tot un home gran em passa en una reunió i hem clava un cop de peu al casc. Ja li dic de tot, en català, es clar.
Sortim per la dreta, una canal de III i llavors un flanqueig a l'esquerra (II) i una grimpada (III) fins al cim.
Busquem el ràpelsa i anem baixant. Els francessos queden al darrera i sentim els rocs com xiulen al nostre voltant.
Arribem a baix. Primera escalada completada i decidim que l'endema fem descans. Han sigut dotze hores intenses i ens ho mereixem.
Segueix...

6 comentaris:

Raquel ha dit...

Ostres Dolomites... quina enveja!! Ja aniré llegint... almenys disfrutaré Dolomites des de l'ordinador...
Telaa la cordada francesa...
Els catalans som més educats, no? Je, je!

Gatsaule ha dit...

Molt bona via la Vinatzer ! Les Torres del Sella són genials i properes a la carretera.

A Itàlia el costum és diferent que aquí, els més ràpids adelanten tan si els deixes com si no els deixes...

Llorenç ha dit...

je je je!!

i els embarques de Domolites!! com es troben a faltar!! je je je! i aquests III que semblen IV+...

Es veu guapa la via!!! felicitats!

XICU ha dit...

Aquests no ens van passar. Devien entendre el que vaig dir-los.
I tela amb els embarques dels cescensos, tota una aventura.

Montse ha dit...

Hola companys de Banyoles!
Així que arrampicatta in Dolomiti?!?
Està molt bé, oi? és per anar-hi cada estiu, si cal...
Nosaltres hem voltat per Eslovènia i és un altre paradís de roca.
A reveure!
Montse M.

Anònim ha dit...

:) ei companys!!!!
aki vinyi retornada al mon laboral! que dur fer guardia als dissabtes, casi tan dur com alimentar el sr bofill!!!!!!!
La tofana es va deixar, quina llastima que tinguessim finestra i vosaltres no, després però a briançon vam tenir pluja naltros.
petonets!!!