Aquestes vacances en Rovi i jo hem anat a les Dolomites, jo ja hi havia estat un parell de vegades pero quasi no hi havia escalat i en Rovi s'estrenava.
Tot i haver-hi estat no et deixen de sorprendre't, és un paradís, i només per veure els paisatges ja val la pena el viatge.
Acabem d'arribar i ja tenim ganes de de tronar-hi.
Hem tingut bastanta sort amb el temps, tot i que ens ha plogut i pedregat i que algun dia no hem pogut fer el que ens haviem proposat hem hagut de tenir plans B que ens han sorprés gratament.
Dissabte 2 d'Agost. Banyoles-GAP
Sortim de Banyoles i fem camí fins passat GAP on parem a dormir.
Diumenge 3 d'Agost. GAP-Madonna de Campiglio
Donem una volta pel poble buscant la guia de ressenyes i només trobem una guia de fa bastants anys i no ens fa el pes.
Portem ressenyes d'Internet, pero s'ha d'anar de refu i aixó ens trenca els plans.
Dilluns 4 d'Agost- Madonna de Campiglio-Passo Sella.
Aqui comença l'espectacle, els paisatges brutals. Parets per passar-hi la resta de les nostres vides i ressenyes.
Dinem i anem a fer un xic d'esportiva en uns totxos que queden sota el Sassolungo per catar el grau i desenganxar la musculatura del viatge.
Bona roca i millors sensacions.
Sopar, la via ja la teniem clara i dormir.
Dimarts 5 d'Agost- 3a Torre de Sella-Vinatzer
Ens llevem a les 6 , esmorzar i a escalar.
Primera imatge del dia
Ressenya
Anem pujant i quan arribem a la feixa, sorpresa! trobem una cordada que surt per la nostra dreta a uns 10 metres i estan fent la Vinatzer. Quina estem fent????
És igual, empalmem amb la Vinatzer, ara toca el llarg clau, en Rovi el treu en Ao i cap amunt.
En Rovi al tiro chiave
Un parell de llargs més amunt la resenya dibuixa un diedre de tercer, jo tiro pel recte i quan me n'adono estic sota un sortre amb 50 metres de tirada de corda un pas que com a minim és 6c, per sort un clau amb un malló. Passo la corda i cap avall.
Un grup de francessos ens trepitja els talons, fins hi tot un home gran em passa en una reunió i hem clava un cop de peu al casc. Ja li dic de tot, en català, es clar.
Sortim per la dreta, una canal de III i llavors un flanqueig a l'esquerra (II) i una grimpada (III) fins al cim.
Busquem el ràpelsa i anem baixant. Els francessos queden al darrera i sentim els rocs com xiulen al nostre voltant.
Arribem a baix. Primera escalada completada i decidim que l'endema fem descans. Han sigut dotze hores intenses i ens ho mereixem.
Segueix...
6 comentaris:
Ostres Dolomites... quina enveja!! Ja aniré llegint... almenys disfrutaré Dolomites des de l'ordinador...
Telaa la cordada francesa...
Els catalans som més educats, no? Je, je!
Molt bona via la Vinatzer ! Les Torres del Sella són genials i properes a la carretera.
A Itàlia el costum és diferent que aquí, els més ràpids adelanten tan si els deixes com si no els deixes...
je je je!!
i els embarques de Domolites!! com es troben a faltar!! je je je! i aquests III que semblen IV+...
Es veu guapa la via!!! felicitats!
Aquests no ens van passar. Devien entendre el que vaig dir-los.
I tela amb els embarques dels cescensos, tota una aventura.
Hola companys de Banyoles!
Així que arrampicatta in Dolomiti?!?
Està molt bé, oi? és per anar-hi cada estiu, si cal...
Nosaltres hem voltat per Eslovènia i és un altre paradís de roca.
A reveure!
Montse M.
:) ei companys!!!!
aki vinyi retornada al mon laboral! que dur fer guardia als dissabtes, casi tan dur com alimentar el sr bofill!!!!!!!
La tofana es va deixar, quina llastima que tinguessim finestra i vosaltres no, després però a briançon vam tenir pluja naltros.
petonets!!!
Publica un comentari a l'entrada