Dolomiti (III)

Dissabte 9 d'Agost. Mazzorana (Croda del Refugio, Tre Cima)

Tota la nit amb un vent que semblava que s'endues la furgo.

Ens llevem a les 8, el vigilant del parquing ja ha passat i no ens ha fet pagar, jejeje.

Anem a peu de via. L'aproximació és molt curta 15 minuts de tartera aixó si.

La ressenya

Els dos primers llargs són els millors de la via. Els altres són molt trencats i has de vigilar la presa que agafes i de no tirar rocs a baix.

Anem empalmant llargs, de 60 en 60 ja que com diu la ressenya "via pulita", nosaltres creiem que era sobada peró no era sense equipament. Millor aixi.

En Xicu en el penúltim llarg

L'escalada no ha estat gran cosa peró l'autèntica aventura arrivba en el descens. VISCA LES DOLOMITES. Desgrimpades de (III), ràpels d'un sol clau, ràpels d'algu que s'havia trobat com nosaltres, més perduts que la una. Pero no passa res, arriben sans i estalvis.

La Vinyet ha descansat i ja ens espera al cotxe.

Al cap d'una estona arriben en Marc, en Felipe i en Cisco que venen de l'Spigolo giallo de la Cima Piccola, diuen que han disfrutat com nens petits. Amb lo que hem patit natrus.

Diumenge 10 d'Agost. Spigolo Dibona (Cima Grande)

A les 8 sóm a peu de via, pero ja tenim 4 cordades al davant. Per sort els últims ja estan al segon llarg.

Fem dues cordades, Rovi-Xicu i Cisco-Vinyet.

Fa molta fred i costa tenir tacte amb la roca.

La ressenya

Comencem a escalar i baixen bolos de tots costats, les cordades de davant no vigilen, avui tornarem a patir.

Al principi la via no té perdua, peró a partir les quart llarg comences a trobar reunions i claus per tot arreu, campi qui pugui.

Decidim fer llargs de 55 o 60 metres i montar reunió on poguem, anem per feina.

Arribem a la cenglia circulare i la penya escaqueja els últims llargs i marxa.

Aqui ens trobem una sorpresa, els germans Huber acompanyen un altre paio que fa salt base. Al cap d'una estona tornen ells dos sols.

Nosaltres seguim cap amunt i trobem els llargs més guapos de la via. Un de xemeneia i un de fisura, per disfrutar. I la penya els escaqueja.

Fotos de rigor i cap avall. Trobem la via Normal que és la de baixada.

Els quatre a l'antacima de la Cima Grande

Primer ràpel, segon ràpel, tercer ràpel.... ja no sé quants en portem, baixo jo i sorpresa, em trobo una reunió de dos friends i dos tascons. Un friend i un tascó han saltat i els altres dos en mal estat.

Crido a en Rovi i mentre jo m'estic penjat en aquesta reunió, ell flanqueja cap a l'esquerra i troba una reunió de tres claus uns 10 metres cap allà. Em fa arribar les cordes i tots dos anem cap allà. Són les 9 i comença a fosquejar.

Quatre i un sol frontal... no cal que digueu res, ja ho sabem!

Montem un altre ràpel i encara no arribem, llavors en Rovi em crida a mi perquè s'ha passat la reunió, baixo i munto el seguent ràpel, estiro la corda i ... no baixa, a quedat enganxada.

Darrera nostra venen una parella d'italians que ens la desenganxen, peró llavors se'ls enganxa la seva. Per sort se'ls desenganxa.

Arribem a la canal, i passades les 11:30 arribem al cotxe.

Per sort en Marc i en Felipe que han anat a fer la Comici de la Cima Ouest ens han fet el sopar. Merci companys.

Demà toca descans.

Segueix...