dimecres, 17 de setembre del 2008

Picu Urriellu. Pidal-Cainejo, 350m. D (V-)

La setmana de l'onze de Setembre en Grau, en Rovi i jo ens haviem agafat tota la setmana de vacances per anar al Naranjo a intentar la Murciana, i llavors trobar-nos amb un quants més de la Secció Vertical a Ordesa.
Marxem el diumenge i després de tot el dia de viatge, sopem i dormim a peu de cotxe al parquing de Pandevano.
L'endemà al mati ens llevem, ja teniem el material fet i despres d'esmorzar comencem a pujar cap al Picu.
Quan estem a punt d'arribar a dalt ens trobem tota una colla que baixen i ens diuen que la gent que estava escalant a la cara Oest ha n hagut de baixar del fort vent que feia.
Vista del Picu des del collet


Anem pujant i quan arribem a Vega Urriellu realment fa molt de vent, feienes tenim a montar la tenda.
En acabar decidim anar cap a cara Nord ja que el vent bufa de Sud i no ens molestara. Anirem a fer la Pidal-Cainejo, seguint el recorregut de la primera ascensió al Picu feta 102 anys enrera.
Els tenien quadrats en aquella època.



Ressenya de la via


Seguim la canal i quan som quasi a cara est ja diferenciem la laja "Y", tot i que un cop allà no veiem clarament on comença la via.
Un xic més a la dreta veiem una cordada i ens diuen que fan la mateixa que nosaltres.
Doncs ens guarnim i a escalar s'ha dit.

El primer comença amb una grimpada i llavors un flanqueig bastant delicat dins a arribar a una cova on hi trobem la reunió.
El segon llarg segueix flanquejant per uns "tubos de organo" que per res del món li posso (IV), per nosaltres eren de 6a ben bé. Suposo que ens deviem liar. I llavors enganxes una fisura i arribes a la R que està a una repisa.
El tercer llarg és una caminada fins damunt l'hombro un ja veus la canal.
El quart llarg comença amb una placa on a cada aixecada trops un clau fins a arribar a una bavaresa que s'ha d'equipar amb friends.
El cinqué passa per un placa i despres d'uns metres flanqueges a la dreta tot protegit amb claus i et posses a la canal.
El sisé llarg segueix la canal sense pèrdua en la que s'ha de superar una panxeta.
El seté llarg segueix la canal i hi trops una altra panxa on hi ha el pas de V-, que surt sense gaires problemes.

En Rovi arriban a la R del setè llarg


A partir d'aqui segueix un tros de canal i llavors et posses a la placa de la dreta i fas metres i metres fins a sortir els tres a mb ensamble, tot el llarg de III amb algun passet un xic més fi en total varem contar uns 120 mts. d'ensamble fins arribar al cim.


Tots tres al cim del Naranjo


Arribats al cim fem les fotos pertinents i baixem per la cara Sud, on crestejant fa alguna buferada que tira enrera i llavors rapelem per la Directa de los Martinez.

Arribem a la tenda i cada vegada bufa un ben més fort. Ens tanquem dins la tenda, sopem i a clapar.

A mitja nit comença a llampegar i a ploure a bots i barrals, semblava que s'endues la tenda.
Cap a la matinada deixa de ploure però segueix fent vent.
Quan ens llevem tot el material que hi ha en els avancers està xop.
El vent encara bufa molt fort i la previsió del temps no és bona.

Esmorzem, desparem i baixem.

El Naranjo seguirà allà, la Murciana haurà d'esperar una altra visita.