Feia molt de fred i vent. El vaig arraconar uns metres cap a la pared, perque es precipitaven moltes pedres degut al fort vent.El sol no arribava fins el mig dia i tot abrigat aguantava com podia. No paravem de fumar.Passades dues hores, s´escoltar l´helicopter que venia, pero ens buscava uns 200 metres cap a la dreta (despres veuria que no ens trobavem al peu de via de la Paul Lalueza). Tres voltes interminables al congost perque l´helicopter ens localitzes. Es alucinant, veure aquell "bitxo" com s´acosta fins posar-se davant teu, amb la pudor de querose i una fressa bestial. Despres de veure´ns, va aterrar al Pla de San Llorens, on ja hi havia tot l´equip de rescat preparant-se per pujar a peu. Als 20 minuts ja pujaven pel bosc i vaig baixar per una canal per guiar-los en aquell laberint de roca. Dues hores interminables despres de la trucada, arribaven fins l´accidentat. Ens digueren que per culpa de les ràfegues de vent tindriem que baixar-lo amb la camilla pel millor "camí" que trobessim. Brutal. Instalant reunions en els arbres i lligant la camilla, varem desgrimpar aquell mar de rocs i matolls. Despres de dues hores intenses arribavem al Pla de San Llorens on es trobava l´helicopter i tota la comitiva de curiosos i bombers. Llavors carregaven en Kakus a l´aparell direcció l´hospital de Tremp. Dues hores mes tard, al de Lleida per fer-li mes proves. Eren les 21 h. Tot va acabar amb unes cuantes fractures i hipotermia a les cames pel fred. Diumenge a la tarde el traslladen a Girona.
Aquest accident ens ha fet veure que mai n´hi ha prou en confiar en un mateix. Si el canto es trenca......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada