CRONICA D´UN ACCIDENT A MONTREBEI. Cap.2

Ens trobavem en una feixa d´uns 4 metres que donava a un precipici de 30m. En Kakus va decidir tot motivat, pujar de primer aquell diedre fisura que no passava de IV+. A 3 metres del terra va "xapar-se" a un pitó i seguin la fisura arribà a un tipus de figuera sense fulles que estava uns metres a l´esquerra. Es trobava a uns 7 metres del terra i vaig pensar en dir-li que passes una baga, pero es veia tot molt sencill i amb petites repises.Ell, molt segur de si mateix, pujà un metre més per assegurar-se amb un friend en una fisura molt maca que hi havia.En aquell moment jo rebia un misatje al mobil, i en el petit instant de mirar la motxila i tornar a aixecar la mirada, el veig "volant" separat 2 metres de la pared. Inmediatament despres, ja em vaig adonar que sobrava molta corda desde el pitó fins a ell, i en un acte reflexa retrocedí enrera inutilment per evitar l´impacte contra la lleixa. Eren les 8.49h. En cap moment va perdre la conciencia.Es queixava de dolor.Tots dos estavem "flipan" i no ens creiem el que passava. Al cap d´una estona em va dir que l´ajudes a possar-se dret pero un cop fet, ja varem veure que no podia donar ni un pas. A les 9.10h avisava el 112 i despres d´uns(Ahora le paso con Catalunya, ara li passo amb els bombers,...) em trucaren els Bombers voluntaris de la Pobla per comunicar-me que estaven de camí i que potser l´helicopter no podria actuar pel fort vent. Que tinguessim paciencia.