Tota la setmana que "algo" em deia que no anessim a fer la Paul Lalueza a la paret de Catalunya, pero com jo no creia en supersticions no i vaig fer cas. Dilluns al roco em faig mal a l´ingle, i dos dies de pomada miraculosa em deixa la cama com nova. Dijous a l´obra, tallo uns ferros amb la radial i sorpresa!!!. Em llevo el mati de divendres amb l´ull dret que no puc ni obrir perque amb el sol em comença a plorar. Jo, tossut vaig a la mutua, aquesta m´envia al oftalmoleg i despres de dormir-me l´ull em treu un "cos extrany" que encara surto pitjor. L´ull tapat tot el divendres i gotes i pomades cada dues hores. A la tarde, les noticies avisen de temporal de vent a tot Catalunya. No sera res, penso.
Divendres a la tarde marxem jo i en Kakus cap a Montrebei, conduint el cotxe en Kakus perque jo tenia l´ull tapat. Arribem al pla de San Llorenç a les 12 h i a dormir.
Al mati a quarts de 8, marxem super motivats a fer la via. Feia força vent, pero "semblava" que anava a menys. En un moment varem decidir anar a les parets d´Ager, pero com ja erem a "mig" cami, varem decidir trobar el peu de via i decidir que feiem. Total, varem acabar en una feixa a 200 metres de la via, pensan que ja hi erem. No coincidia res de la ressenya,pero no ser perque, varem decidir pujar. El vent, semblava que parava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada