SECCIO VERTICAL

Pany-Ferrera Electric Ladyland 300mt 7a+/A1 (V+obl.)

2011-09-18T11:01:00.003+02:00

Aquest dissabte després d'una nit de festa pel MMVV'11 ens n'anem cap a Sta. Cecilia, en Soepe i jo em quedat amb en Carles que ve directament de Banyoles per anar a fer l'Electric Ladyland.

Ressenya

Fa bastanta calor i el sol no hi deixarà de tocar fins al voltants de les 2, no hi ha pressa.
Fem l'aproximació amb una xafogor impressionant i arribem a peu de via, no hi ha ningú, solament una cordada a la Easy i una altra a la Gesam, preparem les coses.
Comença en Soepe, li toca fer tota la Pany-Ferrera que segueix una canal plena de vegetació, bastant bruta i polsosa, sort que s'escala per la placa i en el diedre t'hi possen ben poquet.
El segon llarg potser és el millor comença amb una xemeneia i llavors vas cap a la placa, els passos estan protegits amb parabolts però la resta te l'has d'anar equipant.
Nosaltres portem el joc d'aliens, el joc de Camalots fins al 4 i el joc de tascons.
Arribem a Plaça catalunya i llavors em toquen a mi els tres primers llargs de l'Electric Ladyland.
Els dos primers de diedre continuat amb trossos molt bruts i una arribada a reunió bastant fineta, comença bastant ben equipada però com més amunt pujo només trobo claus en bastant mal estat però es protegeix bé.

Primer llarg de l'Electric Ladyland

El segon segueix la tendència, solament una secció arribant a reunió de 6b molt fina de peus que soluciono amb A0.
El tercer és el llarg de sostre de 7a+, no porto estreps, però es passa bé amb algun A1 dels Aliens. La reunió és molt incòmode i com fem canvi de cap de cordada i passo molta estona, al final em fa mal tot.
Aqui li toca a en Carles, ara ve el llarg de la bavaresa, comença amb una secció de 7b/Ae de flanqueig cap a la dreta per agafar la bavaresa, una laja molt fina que sembla que hagi de baixar en qualsevol moment, no és dificil, però s'ha d'anar amb cura de que no es trenqui ja que hi ha alguna secció bastant descomposta. Despres flanqueges a l'esquerra 6c/A0 per anar a buscar la R, sobretot no seguir la fissura fins una altra reunió que hi ha més amunt.

En Carles a la bavaresa

En Nacho a la Bavaresa

El penúltim llarg és una placa molt vertical, ben equipada, al principi la roca no et dona molta seguretat pero va sortint 6a.
I l'ultim un flanqueig ca a l'esquerra de III i una canal.

En Soepe al penúltim llarg

A més del material que vàrem dur, recomano portar alguna xapa recuperable i cordinillo ja que hi ha algun clau en mal estat i caps de burí on hi vam escanyar els fissurers.

En definitiva una bona via, llàstima que estigui tan bruta, on vibres en els diedres els trossos desaquipats, on el llarg de xemeneia de la Pany-Ferrera, la Bavaresa de l'Electric Ladyland i la verticalitat et deixen un bon gust de boca.

Serie Limitée a la Parei le Duc (Verdon)

2011-08-28T11:23:00.003+02:00

Ja de tornada cap a casa el divendres 26 d'Agost, en Soepe en Carles i en Xicu decidim anar al Verdon a fer alguna tapia amb cara i ulls.
L'Aleix ens havia recomenat la Paroi le Duc per ser hombra gairebé tot el dia, i per ser una de les poques pareds on es podia escalar xorreres.
L'Aleix uns dies hi havia fet l'Alix.
Sense voler anem fins el Coloir Samson i allà ens trobem la Parei le Duc i en veure-la no ens en varem poder estar i l'endemà al mati cap allà.

Paroi le Duc

Decidim fer la Serie Limitee de 270 mts 7a(6b obl.) i totalment equipada.

La ressenya

Per accedir al peu de via has de creuar una tirolina i despres seguir una serie de cordes fixes fins a peu de via.

En Soepe creuant la tirolina

Al peu de via hi ha marcada una fletxa amb les lletres SL.
La via comença per dos llargs de placa de 6b i 6b+ a la dreta d'un immens diedre per anar-lo a buscar amb dos llargs de 6a+ i llavors posar-te a l'esperó per arribar al cim amb quatre llargs de 6c, 6c, 7a i 6b+.

En Carles al llarg de 7a

El descens es fa per una serie de rapels a l'altre banda de la canal de la dreta sota d'un gran arbre.

Una via molt guapa amb molt bona roca, atlética, obligada i molt variada amb trossos de placa, diedre, xorrera i desplom.

Ideal per l'estiu, nosaltres varem estar tot el dia amb pantaló llarg i polar mentre la gent s'estava banyant a les Gorges du Verdon

Tour de Geméaux al Mount Aiguille (Vercors)

2011-08-28T10:36:00.007+02:00

El passat dimarts 23 d'Agost, per descansar de la dura escalada a Céüse, en Carles, en Morales, en Soepe i en Xicu, decidim anar a fer una via al Mount Aiguille.

El Mount Aiguille des del coll

Després de fer una agradable aproximació de aprox. 1 hora i mitja enmig d'una immensa fageda arribem al col d'Aupet.
En principi voliem fer la 500éme de 200mts 6c (6b obl.) d'autoprotecció a la cara Nord-Est, però després de fer el primer llarg de 6a i veient el segon amb roca dolenta i guiant-nos per la guia de Vercors on deia roca bona i que hi havia reunions rapel.lables i per allà feia temps no hi passava ningú i hi hauriem de deixar bona part del nostre material decidim fer un canvi de via.

En Carles al primer llarg de la 500éme

Necessitavem alguna via ràpida ja que haviem perdut molt de temps a l'altre via i per això varem la Tour des Gémeaux segons la guia 150mts 6a (V+(A0)) on hi deia classica, semi-equipada amb roca una mica polida.

La ressenya

El veritat és que la via és molt bona, segueix tot una serie de diedres amb molt bona presa només tallada per una panxa de 6a amb bon canto que es pot fer en A0, pel nostre gust fins i tot massa equipada ja que en tot moment tens fissura per autoprotegir-te.
La roca molt bona i adherent.

Els diedres de la Tour des Gémeaux

Si segueixes la ressenya de la guia quan acabes la via estas en mig de la part, nosaltres varem fer uns 100 metres més dels que hi posa a la guia seguint unes canals i amb algun llarg de 4+ bastant aeri, trossos a l'ensamble i trossos assegurats.

El descens es fa seguint una canal molt polida on s'ha d'anar amb compte de no relliscar i amb 2 ràpels fins al peu de via.

Via molt recomanable per la seva poca dificultat, disfrutona i per un entorn privilegiat.

Midi d'Ossau

2010-08-30T18:08:00.005+02:00

Aquesta setmana passada l'Anna, en Rovi i un servidor vam marxar rumb a Midi d'Ossau amb la mala noticia de l'accident del company Grau, per culpa d'una caiguda d'una roca al mateix Midi, i que s'havia d'unir a nosaltres el dimecres.
Donar anims des d'aqui per una ràpida recuperació al company.
Marxem el dilluns 23 al migdia cap al coll de Portalet i després de mejar una pizza a Biescas fem nit al Parking.

Dimarts 24.

Ens llevem i el temps no acompanya, està tot emboirat, però aprofiem per fer l'aproximació al refugi de Pombie amb la fresqueta.

El midi envoltat per la boira

Tenim sort i el vivac gran està lliure però montem la tenda per deixar-hi el material i el menjar.
El dia no s'aixeca i com no podem catar la roca localitzem els peus de via per l'endemà.

Dimecres 25.

Ens llevem a les 6 i despres d'esmorzar anem cap a la paret, avui farem la Jolly 6a+ (V+ obl) a l'Agulla Jean Santé i si anem bé de temps farem Super Jolly.
Ens ho juguem a les palletes i comença en Rovi amb dos llargs de flanqueig i un de bastant perdedor.
Mentrestant un servidor va a buscar els gats que s'havien quedat al vivac, el que no té cap a de tenir cames.
Segueix l'Anna amb dos llargs bastant interessants de diedre i finalment a mi em toca el llarg de 6a+ que quan me n'adono ja he colocat tos els friends, fins i tot el 4, i encara em queda un bon tros, pujo un xic i trobo un clau, un altre mica i un altre, uff! salvat. Un llarg molt guapo però psicològicament dur.

Jo a la sortida del l'ultim llarg

Estem a la linia de ràpels de la Surploms, toca decidir si seguim o no, són les tres i amb el ritme que portem passades les 12 arribem al refu, o sigui cap avall falta gent.
Un bany al llac, unes birres, sopar i dormir.

Dijous 26.

Ens tornem a llevar a les 6, avui toca la Directissime Sud 315m 6b+(V+ oblig.)
Avui em toca començar a mi, primer un llarg de diedre ajagut bastant fàcil amb algun passet.
El segon comença amb sostret que se supera per la dreta i llavors trobo un clau i una fissura pel friend del 4 per superar un sostre, però al aixecar-me sorpresa!! Tot està trencat, tot balla!
Mama! Por!
Toca desgrimpar el sostret, coloco i recupero friends per anar baixant, és més fàcil del que m'esperava. Arribo al clau miro a la dreta i veig dos pitons que em saluden, vaig cap allà i amb artificial surto de la placa i cap amunt!
Segueix en rovi amb un llarg de flanqueig i dos més de bastant guapos i llavors l'Anna amb el llarg de 6b+ de fissura de dits.

L'Anna al llarg de 6b+

Ara estem a les virettes, torna el dilema. Seguim o què? Son les quatre i ens queden 6 llargs més.
Baixem per les virettes i cap al vivac falta gent.
Estem bastant cansats, l'endemà decidim fer una via curta, La Mailly, per veure si definitavem
n'acabem alguna. Jeje!

Divendres 27.

Ens llevem i un cel amaneçador envaeix el midi.
Esmorzem, fem material i cauen unes gotetes.
Ens mirem i decidim desfer la paradeta i baixa a la furgo.
Quan ho tenim tot desparat i carregat a l'esquena, llavors el cel sobre.

El midi d'Ossau des del coll

Massa tard, ens despedim d'en Roberto i en Federico, dos nois brasilers que hem conegut, i cap a Rodellar a fer el friqui, que uns quants parabolts també venen bé despres de tant terreny d'aventura.

Roberto, Anna, Rovi, Federico i Xicu

En busca de l'unicorn-El Roget (Pedraforca)

2010-06-07T21:42:00.006+02:00

Aquest dissabte amb en Rovi i en Grau ens hem acostat al Pedraforca, la primera intenció era fer una via al Roget i llavors seguir amunt per anar a fer-ne alguna a la cara Sud per estalviar-nos la patejada. Un cop allà la cosa ha anat bastant diferent.

El Roget

Jo tenia ganes de fer la Prima però ells ja l'havien feta, doncs decidim posar-nos a En busca de l'unicorn (220mts, 6b expo)

La Ressenya d'en Luichy

Una via amb un llarg de 6b d'offwidth i a més expo, de fet tots els offwidth si no hi ha xapes ho solen ser.
La palleta em fa començar a mi i dels dos primers llargs només es salva l'inici de via, una placa amb canaleres romes que vaig salvar per la seva dreta, després fàcil fins a R. El segon llarg res a dir.

Llavors li toquen a en Rovi els dos seguents, de diedre i fissura disfrutons, els millors de la via.

En Rovi al tercer llarg

I per acabar a en grau li toquen els dos darrers, una grimpada de IV i una rostollada per arribar al llarg de 6b.
Des de baix no sembla tan dificil, pero a mesura que va pujant sembla que les coses es compliquen.
Ara pujo, ara baixo, torno a pujar... que no puc colocar res,... al lloro que ho provo i al final pam a pam, centimetre a centimetre aconsegueix passar l'offwidth i posar-se en diedre per colocar un friend. "Salvat"
Llavors un sostre amb bona presa que supera, no sense problemes, amb artifo i cap amunt.
Pujo jo i encaro l'offwidth al revés que ell (mirant cap a Saldes) i passo bastant millor, amb una cama empotrada i l'altre en xemeneia(clar que anant de segon les coses es veuen diferents) i cap al sostre on quan estic sortint em patina un peu i en Xicu cap avall, sort que estava de l'únic parabolt del llarg.

En Grau entrant a l'offwidth

Quan som els tres a la reunió, mirem el rellotge i decidim anar cap avall, no sé el temps que hem estat per fer aquest llarg, però bastant.

En definitiva una via amb tres llargs de rostoll, dos d'interessants i un d'apretar de valent, fisica i psiquicament.

Secreta vida 7a (6a+ obl.) Roca Dreta de les Valls

2010-04-23T16:31:00.004+02:00

La Setmana Santa passada vam fer una sortida multitudinària als Ports de Beseit, gent de tota mena (escaladors, caminadors, futbolerus) però el que tothom volia era una mica de tranquilitat i fer una mica d'esport.

El divendres ens llevem i decidim anar cap a les Moles del Don, en Carles, l'Albert i l'Aleix tenen ganes de fer la Sam Belluga 6c (V+ obl.) però primer volen escalfar la musculatura amb alguna de les vies de placa de la seva dreta, Anarcoma (6b). Com en Soepe i jo ja l'hem feta ens posem a Obsessió continua (6b+) i llavors farem Anarcoma i així els podem fer fotos en el diedraco de la Sam Belluga.

L'Aleix fent el rotpunk a la Sam Belluga

El dissabte l'Aleix, en Carles, en Soepe i jo anem a Roca Dreta de les Valls a per la Secreta Vida, dir que només d'acostar-te a la pared ja intueixes de que anirà la cosa.

Ressenya de Secreta Vida

Un primer llarg de 7a que li'n diuen 6a+ obligat que la veritat creiem que de 6c no baixa, amb passos obligats entre xapes i roca un xic cutrilla.
El segon llarg de 6a amb 3 spits que no els veus fins que els tens a la punta del nas i gaireebé sense poder protegir, bastant agònic.

Jo en el segon llarg de Secreta Vida

Llavors la cosa ja canvia, un tercer llarg amb un mur hiper mega vertical e inacable amb bona presa i que et deixa ben inflat tot i que la ressenya li donen 6a+ jo crec que 6b ben bo.
El penúltim llarg molt bonic amb passets aïllats però que es va fent i l'últim bastant trencat, on has de provar totes les preses fins trobar la menys inestable.

Vista de les Roques de Benet desde Roca Dreta de les Valls

En definita un viot com feia temps que no feia, molt exigent però que et deixa un molt bon gust de boca.

Passatgers del vent 170m. 7b (6a+ obl.)

2010-04-23T15:50:00.006+02:00

El passat 13 de març aprofitant la festa d'inauguració del casal de Vilanova de Meià, uns quants de la Secció-vertical fem una sortida cap a Vilanova.

En Rovi i jo anem a fer la via Passatgers del vent a la Roca dels Arcs.

Feia temps que li tenia l'ull posat i no trobava company per fer-la.

Envoltats d'un paisatge enblanquinat de les nevades de la setmana, semblava que no estiguessim a la Roca del Arcs sinó en algun lloc inòspit del Pirineu, tot i que la temperatura no acompanyava al paisatge doncs hi vam estar la mar de bé.

Paisatge de Vilanova de Meià

Una via de placa totalment equipada amb bastanta bona presa però molta continuitat on la seva màxima dificultat està en superar el sostret de sortida de la feixa (7b) que esta equipat per fer en artificial i que un cop superat el sostre et trobes amb el millor llarg de la via.

I en la sortida del llarg seguent on un pas de bloc (6c) et fa tibar de valent per poder sortir de la reunió. On vaig improvitzar una escaleta per fer el pas doncs no hi havia maneres de quedar-me d'una minsa regleta.

Tot i que tota la via té les típiques panxetes que has d'anar superant i que et van inflant els avantbraços.

A la feixa ens hi vam trobar el niu d'un voltor a l'alçada de la reunió de la via "El somni de Quimfer".

El voltor

En Rovi a l'últim llarg

També dir que feia molt de temps que no es veia una Roca dels Arcs amb tantes cordades, digne de les seves millor èpoques.

Yosemite- Les fotos

2009-11-24T23:10:00.003+01:00

Us deixo un video amb les fotos de Yosemite

Pedraforca- Estimball 370m 6a/A1

2009-11-20T16:39:00.004+01:00

El passat 31 de d'Octubre en Rovi i jo varem anar al Pedraforca a fer l'Estimball a la cara Sud del Pollegó Inferior.

Una via que combina fines plaques tot buscant fissures i diedres.

Una via entretinguda on en els llargs fàcils de placa hi han viatgets entre assegurances combinant foradets i infimes regletes amb l'adherència.

Els dificils amb artificial, alguns dels quals s'han de fer amb els estreps des de l'ultim graó (vaig probar-ne algun en lliure i semblava que fes patinatge sobre gel).
Els llargs de fissura i diedre disfrutons i d'autoprotecció on els catxarros entre de conya.
El material que trobes a la via són burils, spits i claus.

Nosaltres varem dur un joc complet de fissurers, un de camalots (0,3 al 3), estreps i un ganxo que no vàrem utilitzar.
L'horari va ser d'unes 7 hores.

Yosemite National Park

2009-09-20T18:52:00.006+02:00

Acabat d'aterrar del yankie us faré quatre centims de la meva curta però intensa estada per Yosemite.

Yosemite National Park

El Dijous 3 de Setembre a les 7 de la tarda l'Anna, en Jep, en Su, en Soepe, en Quim, en Berenguer i jo (Xicu) anem cap a l'aeroport de Barcelona on passem la nit i agafem l'avió destí San Francisco, on ens espera en Xavi.

El primer dia, 4 de Setembre.
Ens prenem el dia per fer compres a San francisco aprofitant la feblesa del dòlar.

El segon dia, 5 de Setembre.
Viatgem fins al Yosemite National Park, on ens trobem tallada la carretera de Manteca i ens hem de desviar per Merced i Mariposa.
Arribem al Park i comencem a al.lucinar amb la immensitat de les parets i la quantitat de roca que apareix davant els nostres ulls.
A alguns els agafa un cert cangueli al veure el Capitan 1000mts de granit que surten just de la falda de la vall.

El Capitan

Però el més impressionant és veure apareixer el Half Dome amb la seva estètica silueta al fons de la vall, per això és la icona del Park.

Half Dome

Tercer dia, 6 de Setembre.
Despres de fer dues hores de cua al camp 4 i de montar les tendes, ens n'anem als Swam Slabs a practicar una mica amb les fissures. Primera clatellada.
Aqui ja comencem a veure cap on van els tiros, els 5.10a (6a) són molt més complicats del que diu el grau i alguns es desmotiven un xic.
A la tarda, en Berenguer, en Quim, en Xavi i en Su van a Manure Pile Butress a fer la Nutcracker, en Jep i l'Anna a Five open Books a fer la Commitment i en Soepe i jo ens quedem als Swam Slabs aprofitant que la gent ha deixat la majoria de vies lliures.

Quart dia, 7 de Setembre.
En Quim, en Berenguer i en Su van a fer l'East Buttres de la Middle Catthedral Rock, en Jep i l'Anna l'East Buttress del Capitan i en Soepe i jo fem la Nutcracker al Manure Pile Butress i la Munginella de Five Open Books.

Cinquè dia, 8 de Setembre.
En Quim, en Berenguer i en Su van a fer la Moratorium, quan acaben en Quim i en Berenguer fan el Central Pillar of Frenzy, en Soepe i jo l'East Buttress de la Middle Cathedral i l'Anna i en Jep descansen.

Sisé dia, 9 de Setembre.
En Quim, en Berenguer i jo anem a Mariposa a fer la compra i en Soepe, en Su, l'Anna i en Jep van a fer el Central Pillar of Frenzy.

Setè dia, 10 de Setembre.
En Jep, l'Anna en Soepe i jo preparem els petates i fem la durissima aproximació al Half Dome, en Berenguer va amb en Paco a fer una via al Rostrum i en Quim i en Su fan l'East Butress del Capitan.

Vuité dia, 11 de Setembre.
L'expedició al Half Dome escala fins al llarg 17 on hi ha un vivac per 4 persones. En Berenguer i en Quim fan Serenity Crack i Sons of yesterday al Royal Arches, en Su descansa.

Nové dia, 12 de Setembre.
Els que estem al Half Dome fem cim i baixem fins al Camp 4. En Berenguer i en Quim fan la FreeBlast al Capitan. En Su torna a descansar a causa d'una rescada en una cuixa.

Desé dia, 13 de Setembre.
Avui toca renovar el camping i aprofitem per descansar. Hem canviat de parcela.
A mig mati apareix en Caleb que ve desde Vancouver a passar uns dies amb nosaltres.
En Soepe i jo aprofitem per anar a Mariposa Grove (Sequoies) i al Glacier Point (vistes a la Vall) a fer una mica el guiri. En Su, en Quim i en Berenguer van a fer la Commitment a Five Open Books.

Grizzlie Giant (jo també i surto, jeje)

Onzé dia, 14 de Setembre.
El dia comença amb pluja i aprofitem per descansar. Encara tenim agulletes de la baixada del Half Dome.

Dotzé dia, 15 de Setembre.
En Berenguer, en Paco, en Quim i en Su, preparen les coses i fan l'aproximació al Half Dome, l'Anna i en Jep preparen els petates per entrar al Capitan a fer la Triple Directa i en Soepe i jo anem a fer la FreeBlast al Capitan tot i que hem d'abandonar al segon llarg perquè a en Soepe li fa mal un peu, aprofitem per anar a fer una visita a Toulumne Meadows Rocks.

Toulomne Meadows Rocks

Tretzé dia, 16 de Setembre.
En Caleb i jo anem al Central Pillar of Frenzy, l'Anna i en Jep fan la FreeBlast mentre en Soepe puja el petate fins les Mammoth Terraces i en Quim, en Su, en Berenguer i en Paco fan la Regular North Face del Half Dome en el dia.

Catorzé dia, 17 de Setembre.
En Jep, l'Anna i en Soepe pugen fins les Mammoth Terraces per montar algun llarg, en Quim i en Berenguer preparen el petate per entrar al Capitan per fer Salathe i jo preparo les maletes i marxo cap a San José per visitar uns amics.

Quinzé dia, 18 de Setembre.
Visita a san Francisco i vol de tornada cap a Banyoles.

Només em queda desitjar unes bones escalades a Indian Creek als companys que he deixat allà i als nous amics que he fet (Morris, Nacho, Rocio, Paco, Marc, Marcel, Murfu,...)

Brujas-Francoespañola (Tozal del Mallo)

2009-08-14T13:28:00.004+02:00

El passat 11 d'Agost amb en Soepe hem anat a Ordesa.

La meva idea era fer la Brujas-francoespañola i la seva la Ravier, totes dues al Tozal del Mallo.

Tozal del Mallo (Ordesa)

Com a mi qualsevol cosa em va bé menys si tinc una cosa entre cella i cella, l'acabo convencent per fer la Brujas.

Realment ha estat un viot de 435 mts de 6b+ (quintomas obligat).

Ens llevem a les 5 del mati a Torla i agafem el bus fins a la Pradera d'Ordesa i recolem fins a la Casita de Chocolate i despres d'una plàcida caminada d'una horeta i mitja (ens l'esperavem molt més dura) ens presentem al peu del Tozal que una estona abans ja havia fer acte de presència davant nostre.
Amb nosaltres pugen dues cordades més però van a la Ravier. Tres cordades en tot el Tozal! Que esta passant amb l'escalada clàssica?

Deambulem una mica pel peu del Tozal, ens havien dit que era un xic perdedor i que anessim al lloro a on ens posavem, però la ressenya és clara i no dubtem massa.

Ressenya d'Onaclimb

Una via classica equipada amb pitons i falques de fusta amb un pati impressionant sobre la vall d'Ordesa.
Escalada exigent (diedre, fisura i algun sostret) amb bona roca i equipament un xic deteriorat pel pas del temps peró que es pot protegir en escreix.

En Soepe en un dels llargs

Nosaltres vam fer servir quinze cintes exprés, joc de Camalot, joc d'Aliens i cintes llargues.
Anar al lloro amb el recorregut de la via ja que si et surts la roca cambia i es torna bastant trencada e inestable.

Foto de cim

El descens també una plàcida caminada pel circ de Carriata, les clavijas de Salarons fins a empalmar amb el cami de Pujada.

Una via del tot recomenable, exigent i que no et deixa indiferent.
Per l'escalada, per la història de la via i sobretot per l'entorn.

Edelweiss

En definitiva un 10. Això si, anar-hi sobradet de grau.

Agulla 92 - CADE 7a+ (V+ obl.)

2009-07-04T20:46:00.004+02:00

Aquest dissabte en Rovi i jo (Xicu) anem a Montserrat, cansats de la xafogor de Sadernes i de la calda de l'aeri fins passades les 13:00, decidim anar a la muralla Nord-Oest d'Agulles a fer la Cade de l'Agulla 92 .

Via aconsellada per uns companys de Manlleu (si no recordo malament) el dia que haviem fet la Cade de l'Agulla del Centenar.

Tot buscant la ressenya per internet, veiem que a ressenya.net li diuen l'Agulla 75, i després de compara-la amb els llibres de la cara nord deduïm que és la mateixa.

En Rovi al primer llarg

Cal dir que és una via molt recomanable, molt equipada i amb tots els seus llargs de fissura i sobretot el tercer llarg que és d'Off Witch.
Tot i que és el nostre primer OW no se'ns ha posat tan malament.

En Xicu empotrant el genoll a l'OW

El material que hem dut és joc de friends i 20 express, els tascons i estreps no són necessaris i molta aigua, que tot i que hem estat a l'ombra tota l'estona,solament amb l'aproximació ja li fots una bona apretada.

Foto de cim

Agulla del Centenar- CADE

2009-06-09T19:45:00.006+02:00

Aquest dissabte amb en Rovi hem anat a Montserrat a fer la CADE (7b) (V+/A0) a l'Agulla del Centenar a la Nord de Frares.

L'Agulla del Centenar

El diedre per on passa la via

Una via molt estètica que ataca un immens diedre. Ben aconsellats per alguns companys/es ens vam endur el joc de camalots (0.5-5) 1, 2 i 3 repetits i unes 20 express pel primer llarg que té un tros d'artificial.

Us asseguro que els vam utilitzar tots sobretot en els llargs 4 i 5 on la fissura és molt ample tot i que hi ha molt bona pressa.

En Rovi al primer llarg

També dir que el tercer llarg la roca deixa molt a desitjar tot i que és bastant ferma però la part de dalt del cinquè llarg has d'anar amb molt de compte amb el còdols que toques que són molt inestables i a més gairebé no et pots assegurar.

En Rovi al cinquè llarg

Una molt bona via d'autoprotecció on els friends hi entren de conya i per treballar bessons.

Ideal per fer el mes d'Agost, nosaltres hi varem passar un xic de fred.

Riglos 1,2 i 3 de Maig

2009-05-12T21:32:00.005+02:00

Aqui us deixo el video que ha fet en Soepe que resumeix el cap de setmana

Taca de Romesco 220m 6c (6b obl.)

2008-11-23T21:14:00.005+01:00

Aquest dissabte en Soepe i jo hem anat a Vilanova de Meià a fer la Taca de Romesco, el dia es lleva amb bastant de vent i mentre fem material ens fa pensar que potser no es podrà escalar en gaires bones condicions però un cop som a peu de via el vent no hi toca i a més el sol comença a escalfar.

La ressenya

La via comença amb una placa vertical amb el mitic pas de monodit i on els peus són molt finets, un cop passat el pas continua per placa anant flanquejant cap a la dreta a buscar el sostre ratllat on comença el desplom amb bastant de canto.

El segon llarg (6c) comença amb unes panxes, on hi ha unes aixecades bastant dures amb mans romesi llavors un flanqueix delicat i una placa que et du a una zona desplomada amb bones preses, les tipiques fisures hoitzontals, i d'aguantar-li.

El tercer llarg (6b) tot de desplom amb bona presa.

En Soepe al tercer llarg (6b)

El quart llarg (6a) comença amb un sostre amb bona presa de mans però sense peus,a partir d'aqui aguantar el desplom uns metres mes i llavors un flanqueig cap a la dreta per una zona més trencada i sense asegurances tot i que el vaig protegir amb el camalot 0,50, llavors trops una baga en una sabina de la Cabaret Galactic, un flanqueig per anar a buscar un spit i una aixecada per arribar a R que estroba just sota el sostre.

L'ultim llarg comença amb un sostre amb bona presa, un pasrell de panxetes més despres uns metres sense equipament però de bon protegir fins arribar a la feixa.

Seqüència de la sortida de l'últim llarg (6a+)

Una molt bona via, molt continuada i amb les assegurances justes on has d'escalar entre xapa i xapa. En la qual has de tenir molta pila i el 6b de desplom assimilat.

Ens va deixar un molt bon gust de boca i segurament la millor via feta fins ara a Vilanova.

Mas-Colomer 220m V+/A1 (Roques de Benet)

2008-11-12T19:33:00.006+01:00

Aquest passat cap de setmana en Soepe i un servidor hem anat a Ports amb tota la colla del curs de Mataró.

Tot i que el divendres a la nit ens plou, nosaltres decidim anar a Roques de Benet a fer la Mas-Colomer i tot i que el primer llarg es veu un xic moll ens hi possem.

El primer llarg comença amb una canal fàcil amb un pas de V bastant extrany i moll i on el parabolt et fa sortir de la fissura per llavors tornar-t'hi a posar.

El segon llarg un flanqueig de III amb bons peus i les mans bastant trencades on hi trobes un parabolt i un cordinillo.

En Soepe en el flanqueig

El tercer llarg (V/V+) , una fisura molt guapa restaurada amb bon criteri, mentenint els claus i substituint els burils per parabolts. Molt disfrutona.

El quart llarg, el més mantingut de la via comença amb un pas d'A1 que surt fàcilment en lliure (6b) i un diedrillo-fisura amb passos més fins equipat amb claus que has de buscar entre l'herba i que acaba en una cova.

El cinquè llarg la fisura marxa en diagonal cap a l'esquerra, on es converteix en una xemeneia de V+/6a que es treballa en bavaresa.

En Soepe a l'entrada del cinquè llarg

El sisé llarg és d'artificial on una aixecada bastant dura et deixa en una fisura horitzontal i despres una placa equipada amb parabolts i algun buril.

El llarg d'artifo

El setè llarg fa forma de C i surt en lliure (6a de placa amb un pas un xic més fi). Equipat amb parabolts, potser algun de massa i tot.

L'ultim llarg comença amb un placa una mica trencada i llavors va a bustar l'esperó on trobes una reunió que ens saltem i llavors passes a l'altre banda de l'esperó on hi ha una aixecada molt aeria i protegida per un clau.

Una via que segueix una linia molt guapa a més és mantinguda i molt variada. Una de les que recordes durant molt temps.

En Soepe i jo amb la llastra i la marcada fisura per on passa la via al darrera

Nou Logotip

2008-10-15T23:37:00.003+02:00

Per celebrar les Festes de St. Martirià i el montatge de la Barraka, la secció vertical ha fet unes suaderes i unes camisetes amb l'escut de l'entitat (Centre Excursionista de Banyoles) al pit i el nou logotip a l'esquena.

Durant aquestes festes del 16 al 20 d'Ocutbre s'ha muntat un boulder on tothom qui vulgui podrà fer alguns passos de bloc.

A més el diumenge dia 19 d'Octubre a les 18:00h i haurà la primera foto de familia amb la nova indumentària.

Si algú vol adquirir la suadera o la camiseta es pot adreçar a la barraka.

Les Enfants de la Dalle 695mts 6b (V+ obl.)

2008-10-14T21:58:00.009+02:00

El passat 27 de Setembre amb en Soepe vàrem anar a la Dent d'Orlú (Ariège) a fer
"Les Enfants de la Dalle"
En principi no teniem masses ganes d'arribar fins al cim i no teniem intenció d'agafar els catxarros, pero a les 7 del matí quan ens llevem arriben en Grau i en Gerard que van a fer la "Durandalle" i ens diuen que si abans de les 3 sóm a la cresta és pot fer cim i baixar fins al cotxe que està al parquing de la cara sud-est a una hora relativament bona.
Doncs canvi de plans i agafem els catxarrillos.
Una horeta d'aproximació i a les 8 a peu de via.
Els primers llargs entre que comences fred són d'anar agafant comfiança amb l'adherència i els fem una mica lents peró no tardem a agafar-li el truquillo i anem a molt bon ritme.

En Grau i en Gerard a peu de la Durendalle

Arriba el llarg 6 on hi ha el pas clau de la via, una arribada a R de 6b com un mirall.

Li toca fer-lo a en Soepe i despres de provar-lo un parell de vegades fa un A0 i cap amunt.
Jo li provo de segon i em patina un peu i caic, peró al segon intent hem surt.

Jo encarant el pas de 6b

El llarg més dificil és el llarg 16 de 6a+ mantingut on t'has d'anar mirant els passos peró que a en Soepe li surt despres de bufar de valent.

En Soepe al llarg de 6a+

Arribem a la cresa a la 13:05, hem anat molt ràpids i no ens ho pensem ni un moment i enfilem cresta amunt.
Ho fem per llargs fins que arribem al gendarme, el millor llarg de la via, aeri i tècnic.

En Soepe al gendarme V+

Com no tots els llargs de més de V li han tocat a ell i tot i que no està gaire bé de coco li surt.
Després ja ens possem a l'ensamble fins al cim.
En Grau i en Gerard arriben mitja hora més tard. Ells han fet tota la cresta a l'ensamble i només han fet el llarg del gendarme i aixi ens han retallat mitja hora ben bona.

En Soepe i jo

Les fotos de rigor i comencem el descens cap al coll de l'euge i despres crestejant i flanquejant fins arribar aprop de la cabana que es veu al fons de la vall on un pal ens indica el cami per endinsar-nos al bosc i després d'una forta baixada arriben al cotxe a les 19:00.

La Dent d'Orlú

Una bona excursió que ens deixa molt atrotinats, ja tenim una edat, jeje.

El pròxim cop deixem un cotxe a la cara Nord.

Picu Urriellu. Pidal-Cainejo, 350m. D (V-)

2008-09-17T21:53:00.004+02:00

La setmana de l'onze de Setembre en Grau, en Rovi i jo ens haviem agafat tota la setmana de vacances per anar al Naranjo a intentar la Murciana, i llavors trobar-nos amb un quants més de la Secció Vertical a Ordesa.
Marxem el diumenge i després de tot el dia de viatge, sopem i dormim a peu de cotxe al parquing de Pandevano.
L'endemà al mati ens llevem, ja teniem el material fet i despres d'esmorzar comencem a pujar cap al Picu.
Quan estem a punt d'arribar a dalt ens trobem tota una colla que baixen i ens diuen que la gent que estava escalant a la cara Oest ha n hagut de baixar del fort vent que feia.

Vista del Picu des del collet

Anem pujant i quan arribem a Vega Urriellu realment fa molt de vent, feienes tenim a montar la tenda.
En acabar decidim anar cap a cara Nord ja que el vent bufa de Sud i no ens molestara. Anirem a fer la Pidal-Cainejo, seguint el recorregut de la primera ascensió al Picu feta 102 anys enrera.
Els tenien quadrats en aquella època.

Ressenya de la via

Seguim la canal i quan som quasi a cara est ja diferenciem la laja "Y", tot i que un cop allà no veiem clarament on comença la via.
Un xic més a la dreta veiem una cordada i ens diuen que fan la mateixa que nosaltres.
Doncs ens guarnim i a escalar s'ha dit.

El primer comença amb una grimpada i llavors un flanqueig bastant delicat dins a arribar a una cova on hi trobem la reunió.
El segon llarg segueix flanquejant per uns "tubos de organo" que per res del món li posso (IV), per nosaltres eren de 6a ben bé. Suposo que ens deviem liar. I llavors enganxes una fisura i arribes a la R que està a una repisa.
El tercer llarg és una caminada fins damunt l'hombro un ja veus la canal.
El quart llarg comença amb una placa on a cada aixecada trops un clau fins a arribar a una bavaresa que s'ha d'equipar amb friends.
El cinqué passa per un placa i despres d'uns metres flanqueges a la dreta tot protegit amb claus i et posses a la canal.
El sisé llarg segueix la canal sense pèrdua en la que s'ha de superar una panxeta.
El seté llarg segueix la canal i hi trops una altra panxa on hi ha el pas de V-, que surt sense gaires problemes.

En Rovi arriban a la R del setè llarg

A partir d'aqui segueix un tros de canal i llavors et posses a la placa de la dreta i fas metres i metres fins a sortir els tres a mb ensamble, tot el llarg de III amb algun passet un xic més fi en total varem contar uns 120 mts. d'ensamble fins arribar al cim.

Tots tres al cim del Naranjo

Arribats al cim fem les fotos pertinents i baixem per la cara Sud, on crestejant fa alguna buferada que tira enrera i llavors rapelem per la Directa de los Martinez.

Arribem a la tenda i cada vegada bufa un ben més fort. Ens tanquem dins la tenda, sopem i a clapar.

A mitja nit comença a llampegar i a ploure a bots i barrals, semblava que s'endues la tenda.
Cap a la matinada deixa de ploure però segueix fent vent.
Quan ens llevem tot el material que hi ha en els avancers està xop.
El vent encara bufa molt fort i la previsió del temps no és bona.

Esmorzem, desparem i baixem.

El Naranjo seguirà allà, la Murciana haurà d'esperar una altra visita.

Psicobloc a Mallorca-Agost 2008

2008-09-08T16:42:00.002+02:00

Diada de l'11 de Setembre

2008-09-07T06:42:00.003+02:00

Com que marxem cap al Naranjo i per la diada no estarem per aci.

VISCA CATALLUNYA!

Dolomiti (IV)

2008-09-06T19:10:00.006+02:00

Dilluns 11. Cortina d'Ampezzo-Cinque Torri.

Ens aixequem a les 8:30.

Anem de tranquis, esmorzem i fem neteja (furgo, estris de cuina e higiene personal) que ja toca.

Ens despedim d'en Cisco i la Vinyet i anem cap a Cortina a fer les compres que tenim el rebost a zero.

Després ens n'anen en direcció a Cinque Torri i a mig camí dinem i fem la migdiada.

A mitja tarda acabem d'arribar a Cinque Torri i trobem la barrera oberta, i podem arribar fins al refugi Cinque Torri amb la furgo.

Donem una volta per la zona i fem un parell de vies d'esportiva.

Al capvespre anem al Refugi Dibona de la Tofana perquè volem provar la Constantini-Ghedina per enèssima vegada, si el temps ho permet.

Fem el sopar i a clapar, que l'endemà hi ha matines.

Dimarts 12. Passo Giau-Sella

Ens llevem a les 6, el cel està tapat, no plou, peró en qualsevol moment ens la pot fotre.

Renunciem a la via i tornem a dormir fins les 8.

Després d'esmorzar decidim que anem cap al sector de Sella però passarem pel Passo Giau i si ho veiem bé ens possarem a la via Dallago del Monte Gusella que varem haver de baixar dies enrera per culpa de la pluja.

Arribem al parquing i està tapat pero no fa pinta de ploure.

Fem material i se'ns acosta un home i ens pregunta que volem anar a fer.

Nosaltres li diem i ens demana si ens poden acompanyar. Els diem que si.

Són en Martin i la seva parella l'Eli, són bascs.

Fem l'aproximació i davant nostre hi havia una cordada d'italians que anaven molt lents, al tercer llarg els passem, peró com anem amb en Martin i la Eli tampoc no accelerem massa el ritme.

Fem la via sense masses dificultats, tot i que ha baixat la boira i no es veu gaire res.

En Martin, l'Eli, en Rovi i en Xicu al cim del Monte Gusella

El descens un fart de riure comparat amb les emmaranyades dels altres dies.
Per agrair-nos en martin i l'Eli ens preparen un suculent berenar i quan acabem fem camí cap a Sella.
Buscar lloc, triar la via de l'endemà (La via del Calice a la torre Innerkofler (VI+) i amb un descens problemàtic, per variar.
Sopar i dormir.

Dimecres 13. Sella-Arco.

Ens llevem a les 6. El cel està tapat, donem l'excusa que fa mal temps i decidim seguir dormint fins les 8.
Anem a Canazei a comprar uns records per la familia pero de camí ens trobem a en Cisco i la Vinyet que estan esmorzant. Els saludem, copiem unes ressenyes d'esportiva d'Arco i fem camí.
A migdia estem a Arco, dinem i anem a escalar al sector de la Massone, un sector desplomat que li toca el sol tot el dia
Fa molta calor, fem tres vies molt sobades i anem al lago di Garda a fer un bany.
Un cop fresc decidim anar a menjar una pizza a Arco.
Mentre sopem comença a plou i cada vegada més. Diluvia.
Anem fins a la furgo corrents i quem molls com uns anem.

Dijous 14. Arco-Verdon.

Avui decidim anar a fer una matinal a un sector d'esportiva, Nago, que queda en direcció a l'autopista, per el migdia anar fent cami cap a l verdon i anar-nos acostant cap a casa.
Escalem fins que la calor ens fa fora.
I carretera i manta cap al verdon. No arribem mai. Es més lluny del que semblava.
A les 11:30 arribem a lloc.
Sopem i a dormir.

Divendres 15. Verdon-Banyoles.

Ens llevem a les 8. Fa un dia impressionanat. Anem a fer una via a les Escalés, al sector Dalles Grises, la via Cocoluche de 150mts i 6a+ i quan acabem ja veurem.

Ressenya del sector Dalles Grises

Arribem al ràpel i hi ha 6 persones esperant per rapelar, veiem que hi ha un altre rapel al costat i baixem per allà.
Una via per disfrutar, amb un passet rar al segon llarg. Llastima que tota la penya rapela per la via del costat i es un xic caótic.
Arribem al penúltim llarg i cauen quatre gotes peró para de seguida.
Sortim per dalt i comença a ploure, recollim cordes i corrents cap al cotxe. Arribem al cotxe i comença a pedregar.
Dinem i decidim fer camí cap a Banyoles,arribem un dia abans del previst però com són les festes, aprofitarem per sortir una estona.
Les vacances s'han acabat.

Dolomiti (III)

2008-08-29T18:45:00.003+02:00

Dissabte 9 d'Agost. Mazzorana (Croda del Refugio, Tre Cima)

Tota la nit amb un vent que semblava que s'endues la furgo.

Ens llevem a les 8, el vigilant del parquing ja ha passat i no ens ha fet pagar, jejeje.

Anem a peu de via. L'aproximació és molt curta 15 minuts de tartera aixó si.

La ressenya

Els dos primers llargs són els millors de la via. Els altres són molt trencats i has de vigilar la presa que agafes i de no tirar rocs a baix.

Anem empalmant llargs, de 60 en 60 ja que com diu la ressenya "via pulita", nosaltres creiem que era sobada peró no era sense equipament. Millor aixi.

En Xicu en el penúltim llarg

L'escalada no ha estat gran cosa peró l'autèntica aventura arrivba en el descens. VISCA LES DOLOMITES. Desgrimpades de (III), ràpels d'un sol clau, ràpels d'algu que s'havia trobat com nosaltres, més perduts que la una. Pero no passa res, arriben sans i estalvis.

La Vinyet ha descansat i ja ens espera al cotxe.

Al cap d'una estona arriben en Marc, en Felipe i en Cisco que venen de l'Spigolo giallo de la Cima Piccola, diuen que han disfrutat com nens petits. Amb lo que hem patit natrus.

Diumenge 10 d'Agost. Spigolo Dibona (Cima Grande)

A les 8 sóm a peu de via, pero ja tenim 4 cordades al davant. Per sort els últims ja estan al segon llarg.

Fem dues cordades, Rovi-Xicu i Cisco-Vinyet.

Fa molta fred i costa tenir tacte amb la roca.

La ressenya

Comencem a escalar i baixen bolos de tots costats, les cordades de davant no vigilen, avui tornarem a patir.

Al principi la via no té perdua, peró a partir les quart llarg comences a trobar reunions i claus per tot arreu, campi qui pugui.

Decidim fer llargs de 55 o 60 metres i montar reunió on poguem, anem per feina.

Arribem a la cenglia circulare i la penya escaqueja els últims llargs i marxa.

Aqui ens trobem una sorpresa, els germans Huber acompanyen un altre paio que fa salt base. Al cap d'una estona tornen ells dos sols.

Nosaltres seguim cap amunt i trobem els llargs més guapos de la via. Un de xemeneia i un de fisura, per disfrutar. I la penya els escaqueja.

Fotos de rigor i cap avall. Trobem la via Normal que és la de baixada.

Els quatre a l'antacima de la Cima Grande

Primer ràpel, segon ràpel, tercer ràpel.... ja no sé quants en portem, baixo jo i sorpresa, em trobo una reunió de dos friends i dos tascons. Un friend i un tascó han saltat i els altres dos en mal estat.

Crido a en Rovi i mentre jo m'estic penjat en aquesta reunió, ell flanqueja cap a l'esquerra i troba una reunió de tres claus uns 10 metres cap allà. Em fa arribar les cordes i tots dos anem cap allà. Són les 9 i comença a fosquejar.

Quatre i un sol frontal... no cal que digueu res, ja ho sabem!

Montem un altre ràpel i encara no arribem, llavors en Rovi em crida a mi perquè s'ha passat la reunió, baixo i munto el seguent ràpel, estiro la corda i ... no baixa, a quedat enganxada.

Darrera nostra venen una parella d'italians que ens la desenganxen, peró llavors se'ls enganxa la seva. Per sort se'ls desenganxa.

Arribem a la canal, i passades les 11:30 arribem al cotxe.

Per sort en Marc i en Felipe que han anat a fer la Comici de la Cima Ouest ens han fet el sopar. Merci companys.

Demà toca descans.

Segueix...

Dolomiti (II)

2008-08-29T17:46:00.004+02:00

Dimecres 6 d'Agost. Passo Sella-Refugi Dibona (Tofana de Rozas).

Ens llevem a les 8 i despres d'esmorzar anem a Canazei a comprar teca i fem camí cap a Cortina.

El viatge és espectacular, Passo Pordoi i Passo Falzarego, per recrear-te tiran fotos.

Les torres de Sella i el pic Ciavazes desde passo Pordoi

Anem a Cortina a comprar una guia de la zona, la millor és en alemany, i cap a la Tofana falta gent.

Només de veure la pared ja ens entren ganes d'escalar i ja busquem un projecte per l'endemà (Constatini-Guedina al terzo espigolo - 480mts VI).

Quan tenim la via triada, el cel comença a tapar-se i en pocs moments ja cau la del pop amb calamarsada inclosa, haurem de buscar un pla B, perquè la pared estara molla.

Dijous 7 d'Agost. Cinque Torri.

Ens llevem a les 8 i ¡Sorpresa! la pared és aixuta, peró ja anem tard.

Esmorzem i fem camí cap a Cinque Torri. Ens equivoquem i pugem dues vegades el Passo Giau.

El segon cop ens parem i un paio ve cap a nosaltres i ens pregunta d'on sóm? Nosaltres ens mirem i ens diem com collons sap que sóm catralans? Coses de la vida.

Era en Cisco i despres apareix la Vinyet (molt bona gent) que no seria l'unica vegada que coincidiriem. Ells ens expliquen com anar-hi.

Fem benzina i quan anem cap allà la barrera està baixada, serà questió d'agafar el telecabina (13euros) i anar cap allà, que anem molt tard.

Cinque Torri

Un cop a Cinque torri ens decidim per la via Arminda a la cima grande oest (90 mts VI), comença en Rovi i empalma els dos primers llargs sense assegurances peró po t posar friends i així jo puc provar el llarg de VI que tinc ganes de tibar un xic.

Ressenya de la via Arminda

El pas de VI està amb parabolts i és de regletes fins a arribar a una laja. A partir d'aqui (III) fins d'alt.

Baixem rapelan i ens posem a fer esportiva.

Les vies super guapes, llargues de placa amb regletes i desplomades, tot i que al grau jo li afegiria un + o més.

Sector ideal pels dies tontos o de descans.

Divendres 8 d'Agost. ¡¡¡Tot i res!!!

Ens llevem a les 5 per fer la Constantini-Ghedina de la Tofana.

En Rovi surt de la furgo i en 5 minuts torna a entrar, està tapat i lluny està llampegant. 5 minuts més i ja pedrega, dormim fins les 8 i busquem un pla B (altra vegada), anem a Passo Giau i veurem que fem.

El cel està tapat peró decidim posar-nos a la via Dallago (250mts V) al monte Gusella.

El monte Gusella

L'aproximació es veu clarament desdel cotxe. Arribem a peu de via, avui començo jo.

La ressenya

Començo a escalar, un llarg de fisura-diedrillo net i arribo a R1, porto 20 mts i vaig per empalmar el segon llarg.

El pas de V està protegit amb un clau, el vei clar i m'hi posso.

Arribo al clau, xapo i comencen a caure gotes, espero i decideixo desgrimpar fins a R i repelar. En Rovi no ha pogut ni sortir.

Arribo a peu de via i uns eslovens repelen la via del costat. Torna a pedregar. Recollim i cap a la furgo.

Ens n'anem cap a les Tre cima de Lavaredo.

Arribem al llac Antorno i trobem una parella de catalans. En Candi i la Marta de la Plana de Vic.

Al cap de poc arriben en Cisco i la Vinyet i dinem junts. A mig dinar comença a ploure, cap a la furgo, fem petar la xerrada tota la tarda esperant uns colegues d'en Cisco, en Marc de Bcn i en Felipe de Madrid.

Felipe, Marc, Vinyet, Cisco, Xicu i Rovi

Quan arriben fem el sopar i sopem tots 6 dins la furgo que torna a ploure i pugem al parquing de les Tre Cima a clapar.

Segueix...

Dolomiti (I)

2008-08-17T17:26:00.006+02:00

Aquestes vacances en Rovi i jo hem anat a les Dolomites, jo ja hi havia estat un parell de vegades pero quasi no hi havia escalat i en Rovi s'estrenava.

Tot i haver-hi estat no et deixen de sorprendre't, és un paradís, i només per veure els paisatges ja val la pena el viatge.

Acabem d'arribar i ja tenim ganes de de tronar-hi.

Hem tingut bastanta sort amb el temps, tot i que ens ha plogut i pedregat i que algun dia no hem pogut fer el que ens haviem proposat hem hagut de tenir plans B que ens han sorprés gratament.

Dissabte 2 d'Agost. Banyoles-GAP

Sortim de Banyoles i fem camí fins passat GAP on parem a dormir.

Diumenge 3 d'Agost. GAP-Madonna de Campiglio

Donem una volta pel poble buscant la guia de ressenyes i només trobem una guia de fa bastants anys i no ens fa el pes.

Portem ressenyes d'Internet, pero s'ha d'anar de refu i aixó ens trenca els plans.

Dilluns 4 d'Agost- Madonna de Campiglio-Passo Sella.

Aqui comença l'espectacle, els paisatges brutals. Parets per passar-hi la resta de les nostres vides i ressenyes.

Dinem i anem a fer un xic d'esportiva en uns totxos que queden sota el Sassolungo per catar el grau i desenganxar la musculatura del viatge.

Bona roca i millors sensacions.

Sopar, la via ja la teniem clara i dormir.

Dimarts 5 d'Agost- 3a Torre de Sella-Vinatzer

Ens llevem a les 6 , esmorzar i a escalar.

Primera imatge del dia

Aproximació curta, peu de via clar pero no hi ha el clau que ens diu la guia.

Ressenya

Comencem a escalar, la ressenya no ens sembla ben exacta pero es deixa fer.
Anem pujant i quan arribem a la feixa, sorpresa! trobem una cordada que surt per la nostra dreta a uns 10 metres i estan fent la Vinatzer. Quina estem fent????
És igual, empalmem amb la Vinatzer, ara toca el llarg clau, en Rovi el treu en Ao i cap amunt.

En Rovi al tiro chiave

Un parell de llargs més amunt la resenya dibuixa un diedre de tercer, jo tiro pel recte i quan me n'adono estic sota un sortre amb 50 metres de tirada de corda un pas que com a minim és 6c, per sort un clau amb un malló. Passo la corda i cap avall.
Un grup de francessos ens trepitja els talons, fins hi tot un home gran em passa en una reunió i hem clava un cop de peu al casc. Ja li dic de tot, en català, es clar.
Sortim per la dreta, una canal de III i llavors un flanqueig a l'esquerra (II) i una grimpada (III) fins al cim.
Busquem el ràpelsa i anem baixant. Els francessos queden al darrera i sentim els rocs com xiulen al nostre voltant.
Arribem a baix. Primera escalada completada i decidim que l'endema fem descans. Han sigut dotze hores intenses i ens ho mereixem.
Segueix...

Escalades a Cavallers.21 al 23 Juny

2008-06-24T23:46:00.003+02:00

En Rovi a l´inici del quart llarg de "El pistacho asesino" de la 4ª Agulla de Comalestorres.

Escalades a Cavallers

2008-06-24T23:42:00.003+02:00

En Xicu a "Felicidad para el muñeco" 6c+ de la Paret Inerte.

Punsola-Reniu 220m 6c+ (V obl.)

2008-06-06T17:26:00.004+02:00

El dissabte 31 de Maig vàrem anar amb el meu germà al Cavall Bernat a fer la Punsola-Reniu, era el primer cop que anàvem a fer via llarga tots dos.
Jo feia temps que tenia ganes d'escalar al Cavall, i encara que ell no escala massa sabia que no es faria enrera si no era per la climatologia, que ens va respectar.
Feia tres setmanes que no escalava ja que ,a més de ploure, estava lesionat.
Vàrem arribar a peu de via i ja hi havia una cordada. Ens esperem un moment hi ens hi posem.
Començo jo i així li vaig explicant el muntatge de les reunions i tal.
Els segon llarg també el tibo de primer, ara que ja ha catat el conglomerat montserratí li deixo tibar el tercer llarg i com un campió l'encadena, només pateix en un pas que dubta peró s'en surt perfectament.
El quart el torno a tirar jo de primer, per mi el millor de la via, passa pel diedre i llavors trobes el sostret, una aixecada i cantó a dojo.

En Xicu al pas del sostret L4

A partir d'aqui comença a empinar-se i com sembla que ho haurem de fer en artifo seguiex tirant jo.
El cinquè llarg de (6a) em surt a vista, ell ja fa algún A0 peró el puja sense dificultat.

En Lluis arribant a R5

El sisé (6C) el tibo en lliure fins que no puc més i llavors segueixo en artifo fins a la R que m'estic recuperant de l'espatlla i no voldria recaure, le trobat molt llarg i continuat. A en Lluís se li fa etern, entre que no ha fet artificial i que els braços els té com butifarres, pateix lo seu.
El seté (6c+) també l'intento en lliure peró acabo fent A0 com un campió, en Lluís ja se'n surt millor i en un tres i no res arriba a R.
L'ultim llarg (6a+) surt de flanqueig per la dreta i llavors una placa amb els seguros distants, l'encadeno no sense patir en el flanqueig. Arribo a R fa una mica de vent i no ens sentim, recupero corda i en Lluís surt, ja torna a escalar en lliure i també l'encadena.
Fotos de rigor i baixem amb els dos ràpels.

En Lluis i en Xicu al cim del Cavall Bernat

Cau alguna gota i està baixant la boira.

La paret de l'Aeri sota la boira

La canal del cavall una pista de patinatge.
Arribem al cotxe, deixem el material i comença a ploure a bots i barrals.
A sigut una bona via, molt recomanable, una bona estrena de cordada i la nostra primera al cavall.

Galí-Molero i Wild Planet

2008-05-05T19:12:00.003+02:00

El cap de setmana de 26 i 27 d'Abril en Soepe i jo vàrem anar a tatxar una via que feia temps que teniem a la llibreta i que per diverses raons no ho haviem fet.
Aprofitant els dies llargs i que suposadamanet no havia de fer massa calor vàrem fer la Galí-Molero de Roca Regina (500mts 6b+/Ae).
Tot i tenir una cordada al davant varem fer la via en 6 hores.
Vàrem trobar la via sobreequipada i amb la carregada de material que portavem ens va fer posar una mica de mala llet.
Amb el semàfor d'aliens, els estreps i això si una carregada de cintes exprés n'hi ha de sobres.

Els millors llargs el diedre del L10, el flanqueig del L11 i els tres últims ¿sel's hi havia acabat la subvenció de xapes? Són els que hi has de posar un xic de gesto, els altres cosits.

En Xicu al flanqueig del L11 (V)

En Soepe i jo al cim de Roca Regina

En Soepe a la canal de baixada

En Xicu al ràpel de la via del tren

En acabar un mossec al Restaurant del llac i cap a Vilanova de Meià a veure els del curset de 2on nivell del Centre Excursionista de Banyoles.

Sopar al Cirera i l'endemà de bon mati cap a la Wild Planet(270 mts. V+/A1).

Un senyor viot tot i que està reequipat de fa poc el grau és obligat i te l'has de protegir.
ens va deixar un molt bon gust de boca comparat amb la del dia anterior.
Varem fer la via en 5 hores.

El material: Joc de Camalots, joc d'Aliens, joc de tascons, estreps i 17 cintes exprés pel L2 (Ae).

En Soepe al flanqueig

En Soepe al pas d'A1

En Soepe al diedre

Ven Suri Vent 6a 140mts

2008-03-16T21:23:00.003+01:00

Aquest dissabte en Kakus, en Quim, en Rovi i en Xicu, vàrem anar a Montserrat a fer la Cerdà Riera(Ven Suri Vent) a la cara Oest de la muralla d'agulles.
Una via bastant guapa, equipada amb pitons que va seguint un diadret de bon protegir i que es va empinant, un flanqueig i una placa equipada que es pot fer amb A0 i que acaba amb una canal amb varies savines i una placa que no es pot protegir.
Una via perfecte per iniciació, amb els passos protegits, generalment amb bona presa menys el llarg de 6a que té un pas un xic estrany que es pot fer amb A0.
La vàrem fer amb dues hores i mitja.
Ideal per una matinal sempre i que no tinguis més cordades al davant.
A la part superior de l'agulla feia bastant de vent.

Ressenya de la paret Oest d'Agulles

Vista del segon llarg (V)

En Xicu al tercer llarg (6a)

Rovi, Kakus, Quim i Xicu

Les Marrades (Sadernes)

2008-03-03T19:46:00.004+01:00

Aquest dissabte, en Rovi, en Kuasi en Soepe i en Xicu, vàrem anar a les Marrades a veure si ens podiem treure unes espines que fa temps que arrosseguem. Però tot i que les tenim a tocar encara noooooooo!

En Kuasi i en Rovi a peu de via

En Rovi i en Xicu vàrem escalfar amb la Volatització Humana (6b), que ens surt a tots dos i llavors ens posem a la Pitroig (6b+) ens surt als dos.
Despres ens posem al Pais de les arrels (6c+), una placa amb una fisura ramificada que enamora tan sols veure-la. No l'encadenem cap dels dos. En Rovi estava a l'alçada de la reunió i no aconsegueix passar la cadena pel mosquetó i jo m'equivoco de presa per xapar la penúltima exprés i me de penjar.

En Xicu al Pais de les arrels (6c+)

Mentrestant en Soepe escalfa amb Pitroig (6b+) i llavors es posa a la Cannavis (7a+) que no aconsegueix encadenar-la i per acabar monta la Susescrofa (7b) que tampoc encadena tot i que hi ha vist color a les dues.

En Soepe a la Cannavis (7a+)

El diumenge després de sortir de festa i amb una ressaca ens n'anem a Ogassa amb la Anna B., l'Anna P., la Lidia, en Ramón, en Manel, en Pitu, en Soepe, la Maria, en Rovi i jo (Xicu). N'hi ha uns quants que no escalen gaire i els montem uns tope rope's.
Llavors jo i en Pitu ensposem en un 6b i el trec a vista (no li poso 6b), llavors a un 6a (més dificil i tècnic que el 6b, i per acabar a un 6b desplomat d'uns 25 mts que em surt al segon pegue (de pila amb canto gran).
I per acabar una cerveseta i cap a casona.

La Chica del Martini 210mts. 7b+ (6a obl.)

2008-02-25T19:08:00.008+01:00

Aquest dissabte amb en Soepe hem anat a Vilanova de Meià a fer la Chica del Martini, la que ens quedava per acabar la trilogia.
Al principi dubtavem si fer la Wild Planet, acabadeta de restaurar, però si vàren posar en Grau i en Vinyes i llavors vàrem tenir clar la via que fariem.

Ens va semblar una via bastant dura i continuada tot i que ni en Soepe ni jo estem en el millor moment.

En Soepe sortint del sostre de 7b+

El primer llarg de 6a et fot una bona apretada per escalfar, com diem nosaltres a la Roca dels Arcs els primers llargs són el filtre, un pas que no surt a vista i per munt.
El segon llarg molt disfruton fins a la sortida del sostre on comença l'artificial o 7b+.
El tercer llarg de 6a que es deixa fer però amb un paset fi.
El quart de 6b és potser el millor llarg de la via tot i que et va inflant els braços i estàs treballant regletetes tota l'estona.
El cinquè llarg de 6a molt continuat i amb un pas final per arribar a la reunió amb els peus un xic escassos on vaig sacar i tot.
El sisé un desplom de V+ per disfrutar com un xaval.
El setè un llarg molt bonic amb un passet d'equilibi que trenca la monotonia de guandes grosses.
El vuité llarg, per sobre la feixa, en Soepe l'equipa pel diedre amb una sabina i llavors una placa bastant trencada. (Val la pena si, com nosaltres, no has estat mai dalt la Roca dels Arcs)

En lleixa i l'Arnau, de la plana de Vic, a la Musical Express

En Soepe a l'últim llarg, per sobre la feixa

Clot de l'espassa

2008-02-10T15:54:00.000+01:00

Aquest dissabte hem anat al Clot de l'espassa, erem en Xavi, l'Andreu, l'Eloi, l'Albert, en Pitu i en Xicu.
Hem arribat i ens hem trobat amb una sorpresa no massa agradable, a la majoria de vies de grau baix hi havia tot de processionaria que s'anava passejant per la pared i amagant als cantos clau de la via, tot i això ens hi em posat.

L'Andreu i l'Albert han escalfat amb un 7a que comença amb una mena de diedre bastant fi i acaba amb un flanqueig en un sostre ja amb més canto.
Llavors s'han posat al 7b+ que queda a la dreta del mateix.

L'Andreu al 7a

En Xavi i l'Eloi han escalfat amb un 6a+ i un 6b+ i llavors s'han posat a un 7c dels llargs que queda a l'esquerra de la pared just abans de les vies més fàciles.

En Xavi a la part de baix del 7c

En Pitu i en Xicu s'han polit la majoria de vies de grau baix fins a 6b+, ja que feia dies que no escalava per lesió d'adductor i espatlla.

En Pitu al 6a de la dreta de les fàciles

No hi ha hagut encadenaments importants (llevat de les vies més fàciles) ja que les vies són de bastanta continuïtat que en aquests moments no tenim

PIC DES-TROIS-EVECHES

2008-01-29T20:09:00.000+01:00

SOMBRE DEROS

2008-01-29T20:05:00.001+01:00

Intramón

2007-12-17T23:00:00.000+01:00

Aquest Dissabte ens hem quedat per Sadernes tot i el fred que feia i la neu que ha caigut no ens ha fet enrera i hem estat tibant al sector Intramón. Un sector amb bastant de grau,un 6b+ i un 6c+ per escalfar i despres de 7a per amunt. N'hi ha un que té un problemilla amb un 7c que deunido,eh! Jep!

Us posso un recull de fotos fetes per en Cid, el qual si va recrear bastant.

PornoStar (vilanova de Meià)

2007-12-17T22:30:00.000+01:00

Ja fa un xic de temps en Jep, en Batxa i en Quim vàren anar a Vilanova de Meià a fer la PornoStar.
Avui ha arribat a les meves mans aquesta obra d'art creada per en Quim, i amb el vist i plau de la majoria de la secció vertical hem decidit publicar-lo.
P.D. Quim espero que no et sàpiga greu, peró quan un és bo i està fort... o sino que t'asseguri un altre. JEjeje!!

Pont de la Purissima

2007-12-11T22:15:00.001+01:00

Aquest pont del Desembre, ens hem separat en dos grups, els que tenien tota la setmana de vacances i els que només teniem el pont de quatre dies.

El grup que han tingut més dies han marxat cap a Granada, on han estat a El Chorro, Aloha i Cahorros i han acabat fent bloc a Albarracin.

Els que hem fet el pont hem anat cap a Tarragona, on hem estat a Siurana, Arbolí i La Mussara.

El primer dia, Dijous dia 6 hem estat al sector Corral Nou, un molt bon sector tot i arribar-hi per error pensant-nos que era Grau dels Masets. Un sector amb molt bona roca i uns viots llarguissims sobretot al sector de l'esquerra.

En Quim tibant-li a un 7a+/b per escalfar,jiji

El Divendres 7, anem al sector Grau dels Masets, un sector bastant concorregut on s'hi poden fer un munt de 6ens i on han equipat una 6c+ de flanqueig que a en Soepe, en Rovi i a en Xicu els surt al flash. Abans l'havien probat una colla de Vic i també l'havien encadenat. Estaven de Rebaixes a Siurana.

En Soepe al flanqueig del 6c+

El Dissabte 8 anem a Arboli, als sectors Can Mansa i Can Simiro. Un dia molt rònec i amb bastant de vent. A Can Mansa fem un 6a+, un 6b i un 6c i els encadenem. Llavors anem a Can Simiro i probem la fisura "Materia satànica assessina" (6b) molt recomanable.
En Rovi encadena a vista "Allegro ma non tropo" (6c), un viot de foradets mega tècnica i en Soepe "Agua de fuego" (7a) al segon pegue.

En Rovi a la panxeta del 6b

El diumenge 9 anem a La Mussara, al sector Lo Soterrani, un bonic sector bastant "sobadillo" on fem uns quants 5ens entre ells el "diedre del pi" i algun que altre 6è per acabar amb un 6c d'una fissura molt estètica on ens hi esgarrapem els braços i que a en Soepe li surt al flash.

En Xicu a la fissura de 6c

Un pont bastant ben aprofitat tot i que el vent no deixava tibar a muerte, no acabaves de mantenir la temperatura corporal ideal, però que hi farem hi han més dies que llonganisses.

Rovi, Alex, Xicu, Quim, Maria, Pitu i Soepe.
També vàren venir l'Anna i la Neus.

Posta de sol a La Mussara

Jornada d'encadenaments a la Riera d'Escales

2007-11-10T19:38:00.000+01:00

Els astres estan en harmonia amb els escaladors de la secció vertical.
En una jornada multitudinaria (Andreu, Bessons(Carles i Albert), Rovi, Sala, Hippie, Coro, Quim, Anna C, Anna B, Aupi, Xicu i Eloi) a la riera d'escales no han parat de caure encadenaments molts d'ells al flash o al segon "pegue".
Alguns de bastant importants.

Sector ONA
Andreu Planas encadena el seu segon 7c+ "Generació de l'odi"

Sector ATLANTIS
Xavi Aupi encadena "Els cent mil fills de sant pepe" 7b+
Carles Puigdevall encadena el seu primer 7b+ "Els cent mil fills de sant pepe"
Albert Puigdevall encadena "Bruixa" 7a.
Quim encadena "Bruixa" 7a.
Albert Rovirola encadena el seu primer 6c+ "Tres solteros i un percutor"
Francesc Portas encadena "Tres solteros i un percutor" 6c+

Tot i que hi ha hagut unes quantes volades bastant impressionants.

En el video podeu veure l'encadenament del "Els cent fills de sant pepe" 7b+ per part de l'Andreu i una posterior caiguda de l'Anna Coll a la via "Bruixa" 7a.

Vilanova de Meià, Montrebei i Terradets

2007-11-06T22:48:00.000+01:00

El passat pont de Tots Sants hem fet un tour per les parets més espectaculars de la Noguera.
El Dimecres 31 marxem cap a Vilanova de Meià, on després de passar la nit al paller anem a fer diverses vies de la Roca dels Arcs.
En Rovi, en Pitu i l'Aupi fan la Rampas invertidas. En Jep i en Kakus la Cabaret Galàctic i en Soepe i en Xicu l'Anaconda.
Un cop vàrem a acabar les respectives vies ens trobarem al Bar Cirera i després de menjar quelcom i fer unes birres varem anar cap a Montrebei.

En Soepe a la bavaresa de sortida de l'Anaconda.

En Xicu al segon llarg de l'Anaconda.

En Soepe al flanqueig del segon llarg amb en Jep i en Kakus a la Cabaret galàctic.

El Divendres ens vàrem llevar a les 6:00AM i després d'esmorzar i preparar el material varem anar cap a la paret de Catalunya on en Jep i en Rovi varen fer la Delfos i en Xicu i l'Aupi la Paül-Lalueza.
Vàrem acabar rebentats i a despres de sopar a clapar s'ha dit.

La xemeneia final de la Paül-Lalueza

La paret de Catalunya.

Durant la nit, al voltant de les 2:00 arriben el Hippie, l'Elena, en SAS, l'Olga en Pere Vim, la Cristina, en Marti, en Coro, en Kuasi i en Carles.

El Dissabte en Jep i en Pitu tornen cap a la paret de Catalunya a fer la Paül-Lalueza, en Carles i en Coro van a fer el Petit Diedre també a la paret de Catalunya i en Rovi i en Xicu s'arriven a Tarradets a fer l'Smoking. Mentre que la resta van a fer una visita a les diverses coves que hi ha a Montrebei.

En Rovi al segon llarg de l'Smoling 6a de placa (quina placa)

Al vespre ens trobem tots al refugi on en Kuasi ens fa un arrós on hi canten els àngels.
I després de fer uns traguets de ratafia cap a dins el sac.
El Diumenge fem camí cap a vilanova de Meià on els que no escalen gaire van a fer esportiva al Pas Nou, en Jep i en Xicu cap a la cúpula del Pilar del Segre, tot i que no és un bon dia per tibar(estem morts). En Rovi i en Pere Vim es posen a la Camel i en Carles i en Coro a Donde vas vicente.
Quan rebem la trucada de l'Anna que a tingut pana a Lleida quan tornava de Riglos, i ja veus a en Jep i en Xicu a buscar a l'Anna amb la furgona del Hippie.
I cap a Banyoles falta gent.

Pont de Tots Sants

2007-10-30T22:18:00.001+01:00

Aquest pont de tots Sants s'ha organitzat una sortida de la Secció-vertical al congost de Montrebei.
En Jep, en Pitu, en Rovi, l'Aupi, en Soepe i en Xicu i si algu si vol apuntar té temps fins dimecres a les 20:00, hora de sortida.
Els objectius són molts, tants com barrets, pero en principi les vies són les més asequibles de la paret de Catalunya (Diedre gris, Paul-lalueza, Delfos,...)
Una experiència nova per molts de nosaltres.
I sinó estarem aprop de Tarradets i Vilanova de Meià.
Ja us explicarem com ens ha anat.

12, 13 i 14 d'Octrubre de 2007

2007-10-15T23:04:00.000+02:00

Aquest pont del 12 d'Octubre hem fet un tomb per Catalunya, desde fer esportiva al sector de Banyadores amb en Pere "Tutu" i l'Anna de l'Agrupe, passant per Oliana on en Tutu i en Soepe varen fer la "Balsam de tigre" 6b+ (V+ obl.)de 180mts. i en Rovi i jo (Xicu) la "Pas d'estres" 6b+ (V+ obl.)de 180 mts en que un servidor va encadenar. Les dues a la Pared Bucòlica, i acabant per fer la "GAM del Bisbe" 6c/A1e (Quinto mas obl.) a Montserrat.

La GAM una via molt guapa, amb molt de pati, i molt ben assegurada amb parabolts, pel meu parer masses, amb uns quants burils rovellats tindria més encant. El llarg d'Artifo hi ha unes 22 xapes i no fa falta ni xapes recuperables ni fissurers. Tan de pes per res.
Ens varem enmarronar fort al penúltim llarg per culta de la "mítica" reunió de la reina d'escòcia, un parabolt et desvia totalment de la ruta original i no cal el flanqueig per anar a buscar la penúltima R (hi vas de caps)i no t'acostes a la esmentada Reina d'escòcia ni per casualitat.
En general molt bona roca i com diguem nosaltres un "txiqui park" per adults.

Via Savoyants de l'Aiguille Dibona. TD. 6A. 400mts.

2007-09-14T15:44:00.000+02:00

Aquest pont de l'onze de Setembre, en Batxa, en Rovi, en Mas i jo(Xiku), varem anar al Massis dels Ecrins a escalar l'Agulla Dibona, una espectacular agulla en forma de flama, més espectacular que dificil.
Després de comprovar quines eren les vies més solicitades ens vàrem decidir per fer la via dels Savoyants, que transcorre per la cara sud i oest de l'agulla seguint un seguit de fisures, diedres i canals. Amb una roca d'excel.lent qualitat on els friends i fisurers quedaven perfectament empotrats.
Una via bastant bonica pel seu traçat però amb poc ambient menys en un llarg de flanqueig bastant exposat.

En Soepe al Psicobloc "Tajo del quinze" de la Punta de ses Mongetes (St. feliu de Guixols)

2007-09-04T22:17:00.000+02:00

Psicobloc a la Punta de ses Mongetes (St. Feliu Guixols)

2007-09-04T21:33:00.001+02:00

Desde St. Feliu de Guíxols agafar la carretera GI682 direcció Tossa de Mar i en el km.42 aprox. entrar a l'urbanització "Punta Brava". Deixar dos carrers a l'esquerra i aparcar en el tercer (mirar mapa).
El descens s'inicia just davant un transformador de l'ENHER entre dues alzines i una fita de formigó. Tot el camí està marcat amb fites.
A l'alçada d'un arbre molt gran que està trencat, passar-hi per sota i anar a l'esquerra.
En 10 minuts ens trobem a sobre les parets (Punt geodèssic)

Descens a la Punta de ses Mongetes

2007-09-04T21:27:00.000+02:00

El descens ressegueix una feixa escalonada per l'esquerra, de 2on grau. Es pot montar un ràppel en un arbret on hi hem deixat un cordino. El més perillós és a l'inici del descens on hi ha força pinassa. A la base hi ha una bona repissa on podem deixar les coses i pendre el sol.

Vies i graduacions

2007-09-04T21:19:00.000+02:00

Els graus poden variar força ja que estan per definir, tot i que les vies estan bastant netes.

Els quadrats de quars són millor del que semblen.

Vega Urriellu i voltants

2007-08-18T12:41:00.001+02:00

Vacances pel nord de la península

2007-08-18T11:18:00.000+02:00

Unes quantes fotos de les vacances d'en xicu i en soepe aquest estiu pel nord de la península Ibèrica.

La Santacana de la Mòmia

2007-07-01T14:30:00.000+02:00

En Soepe patint en el primer llarg de la Santacana, un diedre-fisura-empotrament que tela.

Va portar d'excursió el camalot del 4,5 per tota la fisura, no se quantes vegades el va posar i llavors va baixar a recuperar-lo.

Easy Rider

2007-06-18T19:51:00.001+02:00

En Pitu a la Easy Rider de la pared de l'Aeri de Montserrat.

GAM de Diables

2007-06-18T19:46:00.001+02:00

En Soepe sortint del sostre

Gali Molero en el flanqueig

2007-06-13T18:36:00.000+02:00

RUBI al artifo de la GAM de Diables Montserrat

2007-06-13T18:26:00.000+02:00

tècniques ancestrals

2007-04-19T13:32:00.000+02:00

L'Albert mostrant-nos la seves tècniques meditatives i de pensament amb el més enllà utilitzant en aquest cas una serp com a mèdium

2007-04-15T16:54:00.000+02:00

Foto de familia a Targassone de tornada de l'Arieja

TAUTAVELL

2007-04-11T18:13:00.000+02:00

7b al sector la plage.

QUIE DE SINSAT (PARED PEPERMINT)

2007-04-10T21:53:00.000+02:00

En Xicu al primer llarg de la via Lisa. 250 m. 6b+

VILANOVA DE MEIA

2007-04-10T15:23:00.000+02:00

Mà-peu

2007-03-27T13:23:00.000+02:00

Dibuix de la Charlotte Greenwood, una colega d'Anglaterra

La Cot de Marolla

2007-03-21T21:12:00.000+01:00

Escalar amb barret es com fer-ho en tercera persona....perque veus els cantos quan els tens a la punta del nas

vistes del pedra en equilibri

2007-03-21T21:05:00.000+01:00

osti osti....as vist quin barret?

LES MARRADES

2007-03-19T18:28:00.000+01:00

En Rubi tibant al pais de les arrels.6c+

CRONICA D´UN ACCIDENT A MONTREBEI. Cap.3

2007-03-14T12:13:00.000+01:00

Feia molt de fred i vent. El vaig arraconar uns metres cap a la pared, perque es precipitaven moltes pedres degut al fort vent.El sol no arribava fins el mig dia i tot abrigat aguantava com podia. No paravem de fumar.Passades dues hores, s´escoltar l´helicopter que venia, pero ens buscava uns 200 metres cap a la dreta (despres veuria que no ens trobavem al peu de via de la Paul Lalueza). Tres voltes interminables al congost perque l´helicopter ens localitzes. Es alucinant, veure aquell "bitxo" com s´acosta fins posar-se davant teu, amb la pudor de querose i una fressa bestial. Despres de veure´ns, va aterrar al Pla de San Llorens, on ja hi havia tot l´equip de rescat preparant-se per pujar a peu. Als 20 minuts ja pujaven pel bosc i vaig baixar per una canal per guiar-los en aquell laberint de roca. Dues hores interminables despres de la trucada, arribaven fins l´accidentat. Ens digueren que per culpa de les ràfegues de vent tindriem que baixar-lo amb la camilla pel millor "camí" que trobessim. Brutal. Instalant reunions en els arbres i lligant la camilla, varem desgrimpar aquell mar de rocs i matolls. Despres de dues hores intenses arribavem al Pla de San Llorens on es trobava l´helicopter i tota la comitiva de curiosos i bombers. Llavors carregaven en Kakus a l´aparell direcció l´hospital de Tremp. Dues hores mes tard, al de Lleida per fer-li mes proves. Eren les 21 h. Tot va acabar amb unes cuantes fractures i hipotermia a les cames pel fred. Diumenge a la tarde el traslladen a Girona.
Aquest accident ens ha fet veure que mai n´hi ha prou en confiar en un mateix. Si el canto es trenca......

CRONICA D´UN ACCIDENT A MONTREBEI. Cap.2

2007-03-14T11:48:00.000+01:00

Ens trobavem en una feixa d´uns 4 metres que donava a un precipici de 30m. En Kakus va decidir tot motivat, pujar de primer aquell diedre fisura que no passava de IV+. A 3 metres del terra va "xapar-se" a un pitó i seguin la fisura arribà a un tipus de figuera sense fulles que estava uns metres a l´esquerra. Es trobava a uns 7 metres del terra i vaig pensar en dir-li que passes una baga, pero es veia tot molt sencill i amb petites repises.Ell, molt segur de si mateix, pujà un metre més per assegurar-se amb un friend en una fisura molt maca que hi havia.En aquell moment jo rebia un misatje al mobil, i en el petit instant de mirar la motxila i tornar a aixecar la mirada, el veig "volant" separat 2 metres de la pared. Inmediatament despres, ja em vaig adonar que sobrava molta corda desde el pitó fins a ell, i en un acte reflexa retrocedí enrera inutilment per evitar l´impacte contra la lleixa. Eren les 8.49h. En cap moment va perdre la conciencia.Es queixava de dolor.Tots dos estavem "flipan" i no ens creiem el que passava. Al cap d´una estona em va dir que l´ajudes a possar-se dret pero un cop fet, ja varem veure que no podia donar ni un pas. A les 9.10h avisava el 112 i despres d´uns(Ahora le paso con Catalunya, ara li passo amb els bombers,...) em trucaren els Bombers voluntaris de la Pobla per comunicar-me que estaven de camí i que potser l´helicopter no podria actuar pel fort vent. Que tinguessim paciencia.

ACCIDENT A MONTREBEI.

2007-03-12T20:11:00.000+01:00

Segons abans que ens veies l´helicopter.

CRONICA D´UN ACCIDENT A MONTREBEI. Cap.1

2007-03-12T18:43:00.000+01:00

Tota la setmana que "algo" em deia que no anessim a fer la Paul Lalueza a la paret de Catalunya, pero com jo no creia en supersticions no i vaig fer cas. Dilluns al roco em faig mal a l´ingle, i dos dies de pomada miraculosa em deixa la cama com nova. Dijous a l´obra, tallo uns ferros amb la radial i sorpresa!!!. Em llevo el mati de divendres amb l´ull dret que no puc ni obrir perque amb el sol em comença a plorar. Jo, tossut vaig a la mutua, aquesta m´envia al oftalmoleg i despres de dormir-me l´ull em treu un "cos extrany" que encara surto pitjor. L´ull tapat tot el divendres i gotes i pomades cada dues hores. A la tarde, les noticies avisen de temporal de vent a tot Catalunya. No sera res, penso.
Divendres a la tarde marxem jo i en Kakus cap a Montrebei, conduint el cotxe en Kakus perque jo tenia l´ull tapat. Arribem al pla de San Llorenç a les 12 h i a dormir.
Al mati a quarts de 8, marxem super motivats a fer la via. Feia força vent, pero "semblava" que anava a menys. En un moment varem decidir anar a les parets d´Ager, pero com ja erem a "mig" cami, varem decidir trobar el peu de via i decidir que feiem. Total, varem acabar en una feixa a 200 metres de la via, pensan que ja hi erem. No coincidia res de la ressenya,pero no ser perque, varem decidir pujar. El vent, semblava que parava.

dia de pluja

2007-03-06T15:43:00.000+01:00

Vilanova!

2007-03-05T12:56:00.000+01:00

La Roca dels Arcs

2007-02-26T12:41:00.000+01:00

Txapa i sigue Quim!

2007-02-26T12:33:00.000+01:00

Alberts tibant el 6-7b de Vilanova!

2007-02-26T10:59:00.000+01:00

Quines xorreres! qui s'anima a obrir?

2007-02-23T10:53:00.002+01:00

2007-02-23T10:50:00.001+01:00

Xorreres!!!

2007-02-23T10:48:00.000+01:00

visió panoràmica !

2007-02-23T10:46:00.000+01:00

Hauríem d'anar-hi un cap de setmana d'aquests tots plegats i obrir! 50 metres de paret! el primer estrat podrigall i després s'anima! És pujant a la mare de Déu del Món per Cabanelles i després agafant el trencant per anar a Lliurona. No sé com es diu la paret. En diem la de can Serra.

CHULILLA (Setmana Sta. 2006)

2007-02-16T19:55:00.000+01:00

Montanejos (Setmana Sta. 2006)

2007-02-16T19:50:00.000+01:00

Si aixó són escaladors..., en Jep fent una becaina a peu de via

"ACOSO Y DERRIBO"

2007-02-15T16:38:00.000+01:00

Julen ensenyant la seva tecnica i força en un bloc de 7a a Albarracin.
De totes maneres la millor es la de "ACOSO I DERRIBO" que utilitza per atacar els "canyonorros".

TRAMUNTANADA

2007-02-06T20:05:00.000+01:00

EMPUJAR!!!! EMPUJAR!!!!!

2007-02-06T19:59:00.000+01:00

CAVALLERS.Sector Afrikan Wall.

2007-02-02T16:04:00.000+01:00

Aquesta fisura em destrossa les mans. Ufffff! I ara que pillo la "pose",s´acaba i venen les nyapetes. Ufffff!

VERDON

2007-01-28T18:08:00.000+01:00

Reunió d'amics en una reunió de la Via Trou Sec

DOLOMITES (PASO SELLA)

2007-01-28T18:04:00.001+01:00

Els cinc magnifics amb la via Fedele al fons.
Xicu, Soepe, Nil, Sala i Xavi

PEÑON DE IFACH

2007-01-28T13:17:00.000+01:00

En Carles Besso i en Yulen a la tercera reunió de la via Navegantes

CORALI

2007-01-28T13:05:00.000+01:00

Dibuix fet per en Xavi Aupi amb tinta xina sobre la roca i que dona nom a la via del Martanyà equipada també per ell.

El nom prové de la protagonista de la coneguda pel.licula "La punyalada"

PEDRA FORCA

2007-01-25T21:47:00.000+01:00

L'Estimball. Reunio 5: Després de la fissura humida on en Soepe ho va dona tot, entre l'amor sorgit amb el friend del 3. En Soepe pensa que ni en el seu pitjor mal son es podria trobar una fissura tant tenebrosa.

SOMNI DE PEDRA

2007-01-19T20:52:00.000+01:00

PEDRA FORCA

2007-01-19T20:48:00.000+01:00

El llençol de Montserrat

2007-01-15T19:31:00.000+01:00

ese empotre !

2007-01-15T19:27:00.000+01:00

Rasta power!!

Per on passa el tren ??

2007-01-15T19:23:00.000+01:00

Calla burro que ja ho sabia !

Com tomba la puta ! 7a+

2007-01-11T16:41:00.000+01:00

En Kakus arribant al cony de la Béstia !

2007-01-09T21:21:00.000+01:00

xupa-me-la cabrona !

Tormenta Cerebral ! 7b+/7c

2007-01-09T21:10:00.000+01:00

El costat fosc de la Lluna ...

2007-01-09T20:49:00.000+01:00

... i la canya que li fot l'Anna!

2007-01-09T20:40:00.000+01:00

Jordi, Xavi, Soepe, Andreu, Rovi
Jordi, Kakus, Jep, Xicu i Quim
Els més bésties: Guiula, ?, Nusca